Joves sineuers partien en Vespa cap al ‘Rojo Vivo’ per tocar cuixa… Divendres 24, a l’Écafè

image-6La figura del picador mallorquí segurament es calcada de la del mascle ibèric d’altres regions de l’estat on el boom turístic va portar estrangeres (“sueques”) de costums sexuals molts més desinhibits que els de les locals (tot i que això durà també, prest o tard, a l’alliberació sexual d’aquestes darreres).

Ozores i Alfredo Landa varen interpretar en moltíssimes ocasions el mascle que cercava rosses estrangeres. El mite del latin lover va ser bastant influent durant els finals del franquisme i els primers anys de la transició cap a la democràcia. Des de Sineu, homes que ara tenen 50, 60 o 70 anys, però que aleshores eren ben jovenets, partien en Vespa o en Mehari cap a El Rojo Vivo de Can Picafort o cap a s’Arenal, per lligar amb ties de metre-vuitanta, amb minifaldilla i cuixetes depilades, i molt alliberades sexualment.

 

Alfredo-Landa-en-un-fotograma-_54373946673_51351706917_600_226

Doble moral

La doble moral de l’ultracatolicisme de l’època no aprovava el nudisme ni els hippies, però tolerava per la seva benèfica aportació econòmica el turisme dels països nòrdics. Aquest, sense remei, aportava també unes noves maneres de veure la sexualitat i una certa desinhibició que es disparava durant l’estiu i amb dues copes de més.

Mitificat fins l’extrem, el picador, definit per Josep Melià com un «bergantell mallorquí que freqüenta les relacions amoroses de les turistes», representa una figura que ens serveix per explicar una important part dels canvis de mentalitat viscuts pel jovent illenc durant la dictadura franquista.

 

presentUn llibre sobre els picadors

L’historiador Tomeu Canyelles es va capbussar en articles de premsa i llibres de memòries per fer una aproximació acadèmica de “l’art de la pica”. El resultat va ser Els picadors mallorquins. Seductors i seduïts durant el boom turístic (Lleonard Muntaner editor, 2015), que aquest divendres 24 a les 20:30h es presenta a l’Écafè.

L’acte és organitzat conjuntament per l’Obra Cultural Balear, la revista Díngola i l’Écafè.

 

+info: darrer número de Díngola en paper, pàgines 34-36.

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: