Amb aquest encetam una sèrie d’articles d’opinió sobre la Mucada, centrats en la visió de la festa des d’un prisma òptic de forans, de no sineuers. Començam avui rescatant un article que ja va sortir publicat en la Díngola en paper d’abans de la Mucada 2013.
Instantània del públic durant el pregó 2013. (foto: Macià Puiggròs).
Color de rosa
El 14 d’agost ja està marcat ben de color de rosa en el calendari mallorquí. Un cercle rosa que té banyes i treu la llengua, fuma puros i mentre balla; que escup i no fa babes. El Much sembla que ha arribat per quedar-se i de cada any ho fa amb més i més força. Sineu, agradi o no a molta gent, dia 14 és rosa. Dia 14 és terra muchal, terra de disbauxa, i s’ha d’estar orgullós d’això tant si som com si no som sineuers.
Arribar a Sineu el 14 d’agost, a primera hora del matí, és veure la processó, la festa al voltant, els somriures, i es nota que és una festa sentida. Pujar al puig, tenir oli dintre de la boca mentre estires la corda, cridar el Much i beure un tassonet de pomada, encabir la gent a la plaça i sentir, o no, el pregó. Veure com plou artificialment i com grans i il·lustres, autoritats com na Paris Hilton o la Cabra que Sopa, s’apropen a veure la festa. Els balls, el pali, les cornetes, la Muca i les portadores, els cavalls, els flabiolers, els cossiers-dimonis-ballarines o la cosa aquàtica fan de tot plegat un espectacle magnífic.
Tot i així, el que realment no té preu, allò que la fa gran, és poder veure com n’és de sentida, la festa. Les llàgrimes d’emoció de les persones que donen vida als personatges i de com la gernació els recolza posa, literalment, els pèls de punta i la pell de gallina. I heu de tenir present que això només és dóna quan una festa ha tornat gran i és sentida per la seva gent. I a Mallorca, d’aquestes, no n’hi ha tantes.
Però això no és tot. La Mucada fa possible que puguem viure un fet força insòlit i únic: poder viure en primera persona de la creació d’una festa que si segueix aquest camí esdevindrà, tant de bo, tradicional (perquè popular, entès com a poble i sense cap tipus de relació amb aquells representats ocells de la família dels làrids amb plomatge blanc o gris clar, ja ho és). Ara tampoc no us penseu que és l’única a Mallorca de nova creació amb molta acceptació. Sencelles, amb l’Embala’t o Palma amb Sant Rescat fan passes grans cap a aquesta direcció.
Aprofitau, doncs, Sineuers, aquesta festa. Gaudiu-la amb tots els sentits i sentiu-vos-en orgullosos, que el Much estiuejarà a Sineu per molts d’anys.
José Juan Potti Luna, per a Díngola, juliol de 2013
José Juan Potti Luna. De Palma, 35 anys, és un dels grans especialistes en les festes de Mallorca. De fet és tertulià habitual de programes de ràdio o televisió que tracten el tema de les festes populars. És també un dels fotògrafs que millor ha plasmat el sentit de les festes de Mallorca. Vinculat a l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí.
Info relacionada: Quatre forans ens donaran la seva visió sobre la festa del Much de Reig
dingola.net 