Joan Vanrell i Andreu Ramis ens acosten el dia a dia dins el monestir de les monges tancades

IMG_0475

Avui dimarts, 29 de desembre, a les 19h a la Porteria de Monestir tendrà lloc la presentació del llibre El Monestir de la Concepció de la Verge Maria de Sineu. Tessel·les de memòria (Ajuntament de Sineu, 2015) a càrrec dels seus autors Andreu Ramis Puig-gròs i Joan Vanrell Torelló. El text, acompanyat de les fotografies de Macià Puiggròs Noguera, parteix de la voluntat de fixar part de la memòria del monestir. De fet en el món tradicional, i especialment en un entorn femení, com és el de la clausura de les monges tancades de Sineu, la transmissió oral tenia una gran importància, de fet hi ha molts coneixements que no es considerava necessari traslladar al paper. El reiteratiu i pautat ritme de la vida comunitària, l’ascendència social i cultural de bona part de les integrants del cenobi i l’esperit humil de la vida consagrada ho feien innecessari i, fins i tot, improcedent. N’és un exemple el fet, habitual fins fa una vintena d’anys, que quan la comunitat treballava en les seves tasques de brodat a la sala de labor, en tocar les hores el rellotge de caixa que hi ha dins aquest espai les monges resaven un Requiem aeternam pel rector Mas i Soto, qui va obsequiar a la comunitat amb aquest instrument de mesurar el temps –el rectorat de Mn. Andreu Mas i Soto a Sineu va de l’any 1913 al 1936–, un record molt viu en la transmissió oral de la comunitat.

Andreu Ramis, llorità, i Joan Vanrell, sineuer, són els autors, juntament amb el fotògraf Macià Puiggròs. Joan Vanrell i Macià Puiggròs són redactor i fotògraf, respectivament, de 'Díngola'.

Andreu Ramis, llorità, i Joan Vanrell, sineuer, en són els autors, juntament amb el fotògraf Macià Puiggròs. Joan Vanrell i Macià Puiggròs són també redactor i fotògraf, respectivament, d’aquest mitjà, ‘Díngola’.

D’aquí la necessitat i també la urgència de documentar una part del patrimoni intangible generat per la quotidianitat d’un espai tan singular com és aquest cenobi sineuer. Els autors són conscients que el que presenten és una petita porció de la memòria que guarden les velles i venerables estances del convent. Un monestir que fou palau, escola, espai de vida consagrada i que, ara, espera el seu destí. La seva tasca ha estat un intent de copsar la memòria d’un territori –delimitat i petit, però ben singular–, des del territori de la memòria, amb l’ajut de les disciplines i les tècniques que tenen a l’abast: la imatge fotogràfica, la planimetria i la transcripció dels testimonis orals. Al final, un tast d’un dels indrets patrimonials que conserva la vila. I com diuen els autors: ‘de tot un mosaic… un grapat de tessel·les’.

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: