Rossinyol “connection”

No hi ha dubte. El polígon industrial més mediatic d’aquest 2016 és i serà el de Son Rossinyol, a Palma. Televisions, ràdios, diaris i, fins i tot, revistes del cuore fan portada de notícies relacionades amb aquest indret ple d’empreses de diferents arts i oficis de la menestralia contemporània. No és debades, perquè aquests dies s’hi celebra el judici que pot fer florir una nova casta social, la jet-set presidiària.

Son Rossinyol, un topònim que als sineuers ens sona ben proper. Tenen relació les dues possessions, la de ciutat i la del nostre poble? Això no ho podem assegurar, encara que tot fa pensar que sí. De Son Rossinyol de Sineu només sabem que des del segle XVI, com a mínim, ha estat propietat de diferents famílies, entre les quals no hi ha cap senyor o senyora Rossinyol. Això no obsta que de més antic hagués pertangut a qualque Rossinyol.

Per via dels llinatges i les famílies, trobam una relació estreta amb el nostre poble però amb una altra possessió ben coneguda, Defla. Doncs Son Rossinyol, on ara hi ha el polígon, l’any 1553 passà a mans d’Antoni Rossinyol de Defla. Els Rossinyol de Defla, com el seu llinatge indica eren també la família propietària de Defla, en aquest cas des del Repartiment de Jaume I. Els Rossinyol de Defla tengueren el seu “moment de glòria” quan s’enfrontaren als Anglada per una història de rerefons romàntic, que és conegut per la sagnant disputa entre els Canamunt i els Canavall; un conflicte que es perllongà durant gairebé tot el segle XVII. Actualment, els palmesans han rescatat aqueixes disputes de senyors de capa i espasa per la festa que organitza Orgull Llonguet devers les festes de la Mare de Déu de la Salut.

L’any 1683 la possessió de la ciutat de Mallorca passa a mans de la família Belloto que la mantingué fins l’any 1808, any que curiosament torna a mans dels Rossinyol de Defla. En concret, consta com a propietària la mateixa senyora de les terres de Defla, Dioníssia Rossinyol de Defla i Comelles, casada amb Charles d’Espagnac, el sanguinari comte d’Espanya del qual parlàrem a la revista Díngola núm. 18, del passat mes de setembre. L’heretà el fill major Josep d’Espanya i Rossinyol de Defla, segon comte d’Espanya i propietari de la possessió sineuera. A Sineu és ben conegut per l’ampliació de l’església  de l’any 1880. De fet, el temple està ple d’escuts nobiliaris de la casa d’Espanya-Rossinyol, el mateix escut (el dels Rossinyol) que es pot trobar encara a diverses parts de les cases tant de la possessió palmesana (a la part nord del polígon, no gaire lluny del lloc on fan el famós judici) i a les cases de Defla. De llavors ençà les cases de la possessió de Son Rossinyol han estat en mans de la família Espanya. Actualment, a les cases, hi ha la seu de “Sa Possessió” una entitat privada que fa feina en l’àmbit cultural.

Bibliografia:

Fernández, R. i Valero, G. Possessions de Palma. Història i arquitectura del terme de ciutat. ed. J.J. de Olañeta, 2007. Palma.

Mulet, B.; Valero, G. i Sastre, J. Les possessions de Sineu. Història i patrimoni. ed. J.J. de Olañeta, 2010. Palma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: