Ens ho hem de fer mirar…

 ens és fàcil donar quan es tracta de necessitats o conflictes que ocorren lluny de nosaltres i a gent que ‘no molesta’ perquè precisament és enfora. (foto: ACNUR)

Ens és fàcil donar quan es tracta de necessitats o conflictes que ocorren lluny de nosaltres i a gent que ‘no molesta’ perquè precisament és enfora. (foto: ACNUR)

Les organitzacions no governamentals que treballen pel tema dels refugiats sirians aconsellen als ciutadans no aportar res més, al menys per ara. L’organització de recollida a Inca, per exemple, s’ha vist desbordada per la quantitat de roba i aliments que els ciutadans han aportat.

A Sineu, dos remolcs plens de material esperen a sa Quintana i dilluns seran portats cap al magatzem d’Inca on es centralitza la logística. Una regidora de l’Ajuntament d’Inca, Antonia Triguero, ha aconseguit omplir sis contenidors de més de 13 m de llarg, a través d’una campanya per Internet que ella mateixa va iniciar. Tanmateix, ara, no tot el material pot partir cap a Grècia, ja que no hi ha doblers per pagar el transport d’aquests contenidors.

La Unió Europea començarà a deportar refugiats cap a Turquia a partir de demà diumenge. A canvi, la UE es compromet a concedir 3.000 milions d’€ a Turquia a partir del proper més d’abril.

Un dels remolcs que dilluns seran portats a Inca, per després ser transportats cap a la frontera europea.

Un dels remolcs que dilluns seran portats a Inca, per després ser transportats cap a la frontera europea.

 

MEM SI ASSUMIM LA NOSTRA CULPA!

Hi ha dues consideracions a fer:

  • L’administració hauria de ser previsora i tenir un pla B davant els allaus de solidaritat que, de vegades, es donen (quan hi ha un terratrèmol, quan hi ha una guerra, quan hi ha una deportació massiva…). La gent s’impressiona per les imatges que veu en els mitjans de comunicació, i aleshores treu el seu costat solidari, i aporta material en tanta quantitat que després no pot ser gestionat.
  • El poble, el país, la gent, ens ho hem de fer mirar. Per una part ens és fàcil donar quan es tracta de necessitats o conflictes que ocorren lluny de nosaltres i a gent que ‘no molesta’ perquè precisament és enfora. Per una altra part donam en funció de les campanyes de màrqueting. Donam en funció de la pena que unes imatges aconsegueixen produir-nos. Recordau que, fa dos números, Díngola en paper va fer un contundent editorial sobre aquest tema i el va il·lustrar amb la impactant foto de n’Aylan mort damunt l’arena. Fa sis mesos, doncs, que el poble (el país, la gent) s’havia d’haver posat a donar. Fa mesos que havíem d’espavilar. No esperar una propera imatge ‘impactant’.

A les dues setmanes ningú pensava ja amb n’Aylan. D’aquí dos dies ningú tornarà pensar en això que ara tant ens traumatitza (quan es desactivin el sentiments de solidaritat i s’activin els de ‘consciència tranquil·la’).

 

Info relacionada: 

Sineu s’adhereix a la campanya de recollida de material pels refugiats de la guerra de Síria

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: