Max i Gago convergeixen a Can Gili

Sineu és afortunat en el camp de les arts plàstiques. Gràcies a l’obstinada feina dels artistes sineuers (com na Cati Gelabert, en Ricardo Gago, en Max…) al nostre poble podem ser privilegiats voyeurs d’obres de gran impacte en l’àmbit cultural que transcendeixen el gust del tímid públic local, arribant a col·locar-se entre les imatges icòniques dels nostres temps.

Max i Ricardo Gago s’han aplegat per a oferir-nos una exposició conjunta que va obrir el passat dissabte 14 de maig i que romandrà a Can Gili, local propietat del mateix Gago, fins dia 28. Aquesta mostra d’escultura i còmic nasqué fa cosa d’un any, com a repte que es proposaren els dos artistes, amb la idea de generar noves creacions i collar-les amb un nexe comú. Entretant, al cap de mig any, Max rebria un important encàrrec que definiria clarament la temàtica del que podrem trobar a la galeria-taller.

Cartell de l'exposicio conjunta de Gago i Max

Cartell de l’exposicio conjunta de Gago i Max

Francesc Capdevila Max (Barcelona, 1956) és il·lustrador. Descriure’l com a il·lustrador de còmics sols donaria una idea limitada de la seva feina ja que l’artista, sineuer des de fa més de vint anys, ha il·lustrat també contes infantils, cartelleria, portades de discos de músics i grups tan reconeguts com Pascal Comelade, “Los Planetas” o “Radio Futura” -d’aquest darrer grup també en va fer un videoclip animat de la cançó “Tierra”-, una col·laboració setmanal amb el diari “El País”, entre altres feines que l’han convertit en tot un referent a nivell estatal. L’any 2007 va rebre el Premio Nacional del Cómic, atorgat pel Ministeri de Cultura, per Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el superrealista (ed. La Cúpula, 2007). La feina més recent és un llibre-disc en col·laboració amb el grup “Cap de Turc” que es presentarà amb el títol Llum de Llull, sobre el pare de les lletres catalanes, el proper 26 de maig a Binissalem.

Max presenta aquests dies a Can Gili una selecció d’il·lustracions fetes arran de la comanda del Museu del Prado, una exploració, a través de la seva particular visió en clau de còmic, de la inquietant obra del pintor flamenc Hieronymus Bosch o el Bosch, amb motiu del cinquè centenari de la seva defunció. Capdevila va centrar-se en tres de les obres més conegudes del pintor El jardí de les delícies, L’extracció de la pedra de la bogeria i Les temptacions de sant Antoni per tal de confegir el seu personal estudi-homenatge, amb el resultat del còmic titulat El tríptico de los encantados (una pantomima bosquiana). A més s’afegeixen en aquest tema central, un grapat d’originals de l’obra Vapor (ed. La Cúpula, 2012) i altres del proper projecte que es proposa de dur a terme, encara sense títol.

Ricardo Aparicio Gago (Montamarta, Castella i Lleó, 1949), és conegut per la seva tasca de pintor i escultor, a més d’haver dedicat gran part de la seva vida professional a l’artesania del fang. Arribat a Sineu fa més de trenta anys va projectar el poble dins la seva obra, convertint-la en virtuós mostrador de les més recòndites essències sineueres. No hi ha racó amb encant del poble que no hagi retratat. Escenes quotidianes, del mercat, bicicletes o mobilettes, pretèrits instants capturats… Tot això ha passat -per mitjà del llapis, l’aquarel·la, els olis, o la tinta- de les mans d’en Gago al paper o a la tela. A Sineu va retratar un poble que ja no tornarà, en el moment que era absurd fer-lo tornar enrere, alhora que impossible; de quan les coses tenien encant sense empostissats ni excessos de ruralisme uepcomanamista. Can Gili, casal d’aires gòtics i renaixentistes de remots orígens, estudi i galeria particular des de final dels anys 90, va aportar-li una revolució iconogràfica a través dels grafits i decoracions pictòriques de les seves vetustes parets. És i serà un artista en permanent canvi i evolució, ell mateix diu que passa gust de canviar estils i tècniques. L’escultura, de personatges gruixats, descalços com si sempre cercassin la terra, com la de l’argila de què són fets, transportada, a voltes, a metalls com el bronze, ha tocat tant els temes costumistes -madones, carros i pagesos- com l’erotisme i el món fantàstic de les rondalles recollides per Alcover. La seva pintura, també, ha begut de l’erotisme, de la història, de l’abstracte, del quotidià i del fantàstic.

Ara podem veure a l’exposició un conjunt d’escultures treballades en terracota, algunes transportades al bronze, amb el tema omnipresent de l’erotisme i alguns exemples de la incursió de l’artista a l’univers bosquià, nexe d’unió amb la proposta de Max, amb composicions escultòriques farcides de cossos nus, herois de rondalles mallorquines, diables caracteritzats del zangarrón del seu poble natal i referències a la iconografia de Can Gili.

Satisfets del resultat d’aquesta experiència, la mirada d’aquests dos creadors sineuers ja està fixada en noves fites que fent feina, que és com diuen que millor ve la inspiració, els durà a explorar nous conceptes que engruixirà el seu particular cosmos figuratiu.

Max i Gago el vespre de la inauguració de l'exposició, entre les seves obres (Fotografia cedida per Ricardo Gago)

Max i Gago durant la inauguració de l’exposició, entre les seves obres (Fotografia cedida per Ricardo Gago)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: