[Efemèride] Fa 80 anys que assassinaren el mestre Bartomeu Matas Alemany

Empresonat a Can Mir, una tarda, mentre jugava a cartes amb un grup de companys, va sentir pronunciar el seu nom pels altaveus. Tots els jugadors romangueren amb l’alè tallat i ell no es va immutar gaire, tanmateix. S’aixecà lentament i els va dir: “Seguiu. Avui m’ha tocat a mi.” Va estrènyer la mà amb força als presoners que coneixia. “Avui m’ha tocat a mi.” L’endemà, el quinze de gener del trenta-set, l’afusellaren en el cementiri de la Ciutat de Mallorca. Eren les set del matí.

[CAPELLÀ, Llorenç (1989). Diccionari vermell. Palma: Moll. p. 108]

Així relata el Diccionari vermell els darrers moments de la vida de qui fou mestre d’escola a la Graduada de Sineu, Bartomeu Matas Alemany. Nascut a Esporles, l’any 1904, va viure i fer feina a Sineu entre el mes d’agost de 1933 i l’estiu de 1936. Se sap que va ser suspès de sou i feina dia 1 d’octubre de 1936, poc més de dos mesos després del cop d’estat contra la República. Havia militat a Esquerra Republicana Balear i estava afiliat a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (filial de la UGT). A la presó de Can Mir, aquell horabaixa fatídic, va ser a temps de donar el rellotge a mestre Joan Matas Niell Escolà, un dels sineuers també tancat a l’antic magatzem de fustes, perquè el fes arribar a la seva família. Era ben conscient del desenllaç. Dia 2 de febrer de 1937 hauria fet 33 anys.

bartomeu-matas-alemany

Bartomeu Matas Alemany [foto www.memoriaesporles.balearweb.net]

L’any 37 també seria detingut, per la denúncia infundada d’una acòlita de la Sección Femenina, Joan Jaume Florit Batlote, qui mesos després, havent passat per Inca i Can Mir, morí d’inanició, perquè es negà a ingerir cap aliment, sense comprendre perquè l’havien fet tancar. Encara l’any 36, a poc temps d’haver començat les mostres de brutalitat dels escamots falangistes de la Part Forana, un home de Maria va ser segrestat a ca seva i cruelment torturat fins a la mort, probablement va ser enterrat i cobert de calç viva a Binitaref.

Entre els mesos d’agost i octubre de 1936, la pressió va ser asfixiant per als republicans sineuers que s’havien compromès amb partits o sindicats. Des de la pèrdua de llocs de feina i desplaçaments forçats, fins a l’empresonament -amb futur incert- que patiren desenes de persones acusades de pertànyer a organitzacions polítiques i sindicals o de col·laborar amb els que s’amagaven.

La sagnia, dins Sineu, va ser aturada aviat per mor de les ordres ben explícites del comandant militar de la vila, el tinent coronell Pere Mateu, qui va posar la condició als falangistes locals que no morís cap detingut sineuer sota pena de pagar l’incompliment amb la mateixa moneda. Bartomeu Matas no va tenir la “sort” dels seus companys de partit del poble, que conservarien la vida després d’un llarg període d’empresonament seguit d’una “llibertat” sempre sota sospita.

En relació als fets de la Guerra Civil, a principi de mes de gener la Parròquia va fer pública la cerca, per part de l’Arquebisbat de Madrid, dels familiars d’una víctima sineuera que morí a Paracuellos de Jarama. Es tracta del capellà Francisco Pascual Ramis. Se sap que va ser assassinat durant les tretes de presos que feren milicians d’organitzacions obreres, a les ordres de les autoritats republicanes, dia 7 de novembre 1936. La Matança de Paracuellos és un més dels episodis cruents dels tres anys de guerra a la Península. Transcorregut durant la Batalla de Madrid, és conegut com el crim de guerra més paradigmàtic dels comesos pel bàndol republicà.

Us recordam que a la darrera Díngola de paper [desembre 2016, núm. 23], vàrem publicar un dossier especial sobre la fi de la República a Sineu i  l’inici de la llarga nit de la dictadura de Franco, titulat “Sineu en guerra”.

A.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.España

Relació de morts amb violència o desapareguts “durante la dominación roja” aportada per l’Ajuntament de Sineu a la Fiscalia del Tribunal Suprem, l’any 1941, en el marc de la Causa General. Només s’hi identifica Bartomeu Matas, que es defineix com d'”Ideología izquierdista” qui es dona per “desaparecido“. No s’identifica ningú com a “Personas sospechosas de participación en el crimen“, símplement s’indica que “Se ignora“. [font Archivo Histórico Nacional. http://www.pares.mcu.es/]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: