Gerard Quintana: “fa 26 anys vaig sortir a l’escenari amb 39 graus de febre”

Milers de persones assistiren ahir al concert de Sopa de Cabra, que va donar inici a les festes de Sineu d’enguany. Lola i Miquel, de Díngola, entrevistaren al líder de la banda, Gerard Quintana, hores abans de l’inici del concert.Us oferim un tast de les primeres preguntes fetes al cantant. La resta de l’entrevista la podreu llegir a la Díngola en paper.


Gerard no frissa. Està sopant amb la resta del grup, dins del local de la Tercera Edat, que l’Ajuntament els ha cedit com a ‘centre d’operacions’ de l’equip. Mentre l’esperam, dins el recinte tancat i prohibit al públic, i per passar el temps, parlam amb algun dels de seguretat, amb gent de premsa, amb tècnics de so i il·luminació, que són per allà prop. Arriba després d’uns tres quarts d’hora, encara amb la mossegada a la boca. Gerard és tranquil i, també, proper. No tens la sensació d’estar parlant amb, potser, la figura més representativa de la història d’aquest moviment que s’ha anomenat genèricament rock català.  

MIQUEL – Gerard, que recordes del mític concert de fa 26 anys?

GERARD – Recordo que es varen trencar totes les expectatives, aquella nit. També recordo bé la pluja que feia. A més, jo estava malalt, tenia febre. De fet, els companys estaven discutint si dur-me a l’hotel i anular el concert, o si ens arriscàvem i seguíem endavant. Al final, damunt l’escenari, en veure tota aquella quantitat de gent, me va fugir tot el malestar que tenia…

MIQUEL – Ostres, quin desastre, si s’anul·la el concert, amb 10.000 persones esperant a fora…

GERARD – Si, mira, hi ha una anècdota curiosa respecte a aquest dia. Quan va acabar el concert, com que estava a 39 ºC de febre, i l’endemà tocàvem a Tarragona, me varen portar directament a l’hotel. Però es varen equivocar d’hotel, i me portaren a un hotel que no era el mateix on dormia la resta del grup. Me vaig despertar molt tard, sense saber on era… Pensau que això era fa 26 anys. No hi havia mòbils encara. Bé, en definitiva, que vaig arribar pels pèls al concert de Tarragona.

MIQUEL – Mai no s’ha superat aquest concert…

GERARD – No, clar. Pensau que això era l’any 91, era el temps de “Ben endins” [el disc més famós de Sopa de Cabra, doble directe, disc de platí]. Sineu forma part important dels records d’aquella gira.

LOLA – Gerard, per què Sopa de Cabra? Per què us dieu així?

GERARD – Pffffff, això és difícil d’explicar. En resum és perquè el que teníem era molt complicat: The Ninyin’s Mine Workers Union Band [que traduït és ‘la banda del sindicat dels treballadors de la mina del Ninyin’]. Això ens duia molts problemes, perquè a la gent li costava identificar-nos, anomenar-nos, recordar-nos, etc. Abans de les festes majors de Girona vàrem decidir canviar de nom… Algun de nosaltres havia vist una imatge d’un cap de cabra dins una olla, en un disc dels Rolling Stones, i això ens va obrir la ment. La sopa era una cosa que havien inventat les bruixes, mesclant coses. I la cabra era l’animal més roquer i satànic que hi havia aleshores [juga amb les paraules roquer i rocker].  


[llegiu l’entrevista sencera a la Díngola en paper]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: