La nova pavimentació del cementiri ha suposat una inversió que supera els 47.000€

L’Ajuntament està finalitzant aquesta setmana les tasques de nova pavimentació parcial del Cementeri Municipal. Els treballs, que es van iniciar el proppassat 25 de setembre i que és previst que finalitzin a finals d’aquesta setmana, han suposat la millora de 1.400 metres quadrats de superfície de caminals.

Aquestes obres de renovació del paviment eren una reivindicació històrica ja que les irregularitats i disgregació de l’aglomerat asfàltic eren un perill per a la circulació i suposaven un greu problema de filtracions cap a les tombes.

L’APUNT

El 15 de juliol de 1820 hi va haver el primer enterrament en el nou cementeri municipal, l’honor Antoni Costa i Serra de Corbera. Aquest fet respon a la prohibició de la Junta Superior de Sanitat d’enterrar dins les esglésies dictada el 2 de juny d’aquell mateix any arran de la pesta bubònica detectada a la nostra illa. L’emplaçament escollit va ser el paratge conegut per ses Torrenteres i el model de cementeri és de recinte clos, on el concepte de límit interior i exterior és molt clar. El seu origen són els cementiris medievals més famosos: un gran espai descobert amb el centre marcat per un edifici singular tot endreçat a la manera neoclàssica (eixos, gradacions, geometria clara, etc), on vegetació cuidada i tombes endreçades omplen l’espai. La portalada i el mur adquireixen la importància de façana com a connexió amb la població, la que es vol imitar i idealitzar en l’ordenació del propi cementeri (es pavimenten alguns ‘carrers’ on s’adossen, alineades, les ‘tombes-casa’, com dins el poble, i es divideix el terreny en ‘illetes’ de manera que les tombes siguin fàcilment localitzables). Tots els espais sagrats presenten un tret comú: sempre hi ha una àrea definida que s’intenta que sigui un tot ordenat, un cosmos. Una fusió entre ‘allò urbà’ i ‘allò natural’, on monument i vegetació es complementen (el xiprer donada la seva esveltesa, verticalitat, forma geomètrica clara, etc., esdevé el millor arbre per a simbolitzar ‘l’eix còsmic’, la unió entre el cel i la terra d’un espai sagrat). Aquest ha tengut tres fases d’eixample, una primera el 1942, una altra el 1954 segons projecte de Carles Garau Tornabells i una darrera el 1974, que configura el recinte que tenim actualment. Precisament aquesta darrera part ampliada a la dècada dels setanta és allà on s’ha realitzat la nova pavimentació.

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: