L’amansiment del llop de Gubbio

L’efemèride del centenari de la restauració de la Capella de Sant Francesc d’Assis de l’església parroquial ens serveix de pretext per a redescobrir el nostre patrimoni artístic. El degà Joan Rotger a la publicació Anales de Sineu de 1917 ho recull de la següent manera:

Restauración. Se ha restaurado en la iglesia parroquial la capilla de S. Francisco de Asís. Cubren los bajos de dicha capilla unos jaspes fabricados en Manacor y en el retablo se han colocado una pinturas debidas al pincel de D. Miguel Riera, maestro nacional de esta villa. Una de ellas, la más importante, representa el famoso milagro que obró S. Francisco amansando la ferocidad del lobo de Gubio. El día de la fiesta del Santo fué muy visitada la capilla restaurada y el Rdo. D. Guillermo Ramis, que como director de los Terciarios Franciscanos de esta localidad tomó una gran parte en esta obra de restauración, recibió muchas enhorabuenas.

Aquesta capella, la cinquena a la part de l’Evangeli, fins a l’engrandiment del temple parroquial (1877-1881), va estar sota l’advocació de la Immaculada Concepció. La reorganització de les capelles efectuada per l’ecònom Rafel Ignasi Rubí i Pocoví (Montuïri, 1842-Manacor, 1932) el 1881 suposà el trasllat de la Puríssima a l’absidiola de la part de l’Evangeli, aquest fet, unit a la donació per part del franciscà exclaustrat, P. Ramon Vanrell, d’una imatge de Sant Francesc a la Parròquia i a l’establiment el 1886 dels Germans de la Caritat Terciaris de Sant Francesc a la nostra vila, estan a la gènesi de la nova advocació d’aquesta capella.
No fou fins al 1917 que s’eliminaren els emblemes de la Puríssima que hi havia al retaule, l’encarregat de dur a terme aquesta tasca en fou el mestre de l’escola de Sineu Miquel Riera Perelló (Felanitx, 1881- ?). S’hi afegí l’emblema franciscà, dos braços creuats -un de vestit i un de despullat- sortint d’un núvol amb una creu, al coronament; a la part inferior de l’altar els símbols dels objectius franciscans: obres de misericòrdia per als necessitats, l’educació i la catequesi i l’apostolat mitjançant publicacions (el cordó de Sant Francesc, el llibre i la creu). A la predel·la hi ha la pintura que representa l’amansiment del llop de Gubbio:

Un dels episodis més bells i corprenedors contats a “Les floretes» de sant Francesc -un recull de narracions procedents dels records dels primers companys del sant- és l’encontre del sant i del feroç llop de Gubbio. Gubbio és una ciutat italiana de la Umbria no molt llunyana d’Assís d’on era sant Francesc. Un llop “terrible” atemoria nit i dia la població i atacava no sols els animals, sinó també les persones. Tan estesa era la por que ningú no s’arriscava a sortir de ca seva. Un dia sant Francesc es va fer topadís amb el salvatgí llop i el cridà. Quan estaven l’un davant l’altre, va oferir la senyal de la creu i li va demanar, com a «germà llop» que era, una promesa: no ocasionar mal a cap altra criatura. El llop, sorprenent tots els qui el contemplaven, tancà la seva boca a punt de mossegar i s’acostà inclinat devora els peus del sant d’Assís com un xotet de cordeta. En aquell instant, la fera que havia estat, fou interpel·lada perquè abraçàs la pau com pertoca a la relació entre totes les criatures. El llop rebé el compromís de ser alimentat pels habitants de Gubbio amb la condició que no tornàs a causar mal a ningú. Tot seguit, el sant va allargar la mà i l’antiga fera, ja amansida, va estendre la seva poteta: la pau estava signada. De llavors ençà, el llop es comportà com un animal domèstic.

Pedrel·la representativa de l'episodi del llop de Gubbio, de l'església parroquial de Sineu.

Pedrel·la representativa de l’episodi del llop de Gubbio, de l’església parroquial de Sineu.

Aquesta modificació del retaule es completà els anys 1918 i 1919 amb la incorporació d’una imatge del Beat Ramon Llull i una altra de Santa Clara d’Assís, seguidora de Sant Francesc, ambdues obra de l’escultor Guillem Galmés Socias (Palma, 1845-Palma, 1927). Aquests fets també estan recollits a la publicació Anales de Sineu:

1918 Bendición de una estatua del Beato Ramón Lull, EI aristócrata D. Nicolás Dameto y Cotoner regaló a esta parroquia una imagen del Beato Ramón Lull, obra del escultor D. Guillermo Galmés. La bendición de esta imagen se efectuó el día 13 de Octubre, en que los Terciarios de Sineu celebraron su fiesta. La noche anterior se cantaron completas. El día de la fiesta hubo misa de comunión y a las diez el Reverendo D. Francisco Dameto y Dezcallar bendijo solemnemente la nueva estatua del Beato. Después de cantado el Te-Deum de Tortell comenzó la misa mayor que celebró el Rdo. Sr. Dameto con asistencia del Rdo. D. José Ferrer de la Cuesta, como diácono, y del Rdo. D. Pedro Barceló, como subdiácono. Predicó el Franciscano Rdo. P. Tous

Imatge del beat Ramon Llull

Imatge del beat Ramon Llull

1919 Otra bendición. El día 12 de Octubre en que la Hermandad Terciaria de Sineu celebraba su fiesta, fué bendecida por el Rdmo. P. Fr. Arnaldo Rigo, Procurador General de la O. T. R. de San Francisco, una imagen de Santa Clara, obra del escultor D. Guillermo Galmés. Fueron padrinos el Rdo. D. Guillermo Ramis, Vicario y Director de los Terciarios de Sineu, y doña Margarita Ramis Costa. Celebró la Misa Mayor el mencionado Rdmo. Fray Rigo, actuando de capellán asistente D. Arnaldo Mateu, Vicario, y de diácono y subdiácono respectivamente D. Pedro Estela, Capellán de las Concepcionistas, y D. Bernardo Gacías, Pbro. La Capilla de la Congregación Mariana cantó la misa «Pío X» y en el ofertorio hizo el panegírico de Santa Clara el Reverendo P. Tous, franciscano del Convento de Inca. Por la tarde el Rdmo. P. Rigo pronunció una plática en la capilla de San Francisco de Asís y vistió el escapulario y cordón franciscanos a numerosos fieles.

Imatge de santa Clara

Imatge de santa Clara

Avui, festivitat de Sant Francesc, romandrà la capella il·luminada per a tots aquells qui la vulguin visitar. El rector Guillem Feliu aprofita l’efemèride per recordar que “Sant Francesc d’Assis és un personatge molt complex i molt profund, i a la vegada molt simple. La seva espiritualitat està molt centrada en l’experiència d’identificació amb Jesucrist, i això es concreta després amb la fraternitat, amb els seus germans i també amb tots els homes i dones, i fins i tot totes les criatures de la creació”.

[text i fotos de Joan Vanrell]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: