A Sineu, no ens passaria això del Pi de Pollença

Ferm que no. Si a Sineu haguéssim d’entrar un pi, per a ensabonar-lo i fer una cucanya, segurament ens assessoraríem amb un dels menestrals que, tot i que ja fa anys que es va jubilar, deu ser una de les persones de Mallorca que millor sap de com han de ser els carros i com ho han de fer per a resistir una càrrega que pot arribar a superar una tona, inclús sap bé com és el carro que transporta el Pi de Ternelles, que el dia de Sant Antoni entra triomfal a Pollença, perquè fa un parell d’anys ja va haver de fer-li dues rodes noves. Es tracta de mestre Jaume Pons, en Pons, que començà a fer de fuster grosser (els que fan carros i eines de fora vila) a 14 anys i s’hagué de redirigir cap a l’ofici de fuster primater (els que fan mobles, vidrieres, etc.) al cap de cinc anys de mossatge, quan a 19 anys posà la seva fusteria en el carrer Major i li començaren a comanar mobles tant per a particulars com per a “Muebles Sineu”, la primera fusteria que produiria mobles a escala industrial en el nostre poble.

L’entrevistàrem fa un grapat de dies i publicarem íntegrament la conversa en la propera Díngola de paper, la número 28 (ja n’haurem publicades 29!) que sortirà als envolts de Pasqua. Us deixam un petit extracte, precisament, de quan ens conta com va ser que va haver de fer una roda del carro del Pi de Ternelles:

Com va ser que us varen dur una roda del carro del Pi de Pollença?

Això és el carro que duu el pi per Sant Antoni. Va ser l’any 2016 que varen rompre una roda del carro aqueix. És perquè no anaren vius perquè voltant amb una estirada, és molt bo de fer rompre una roda amb el pi carregat, saps quina verdugada! Varen rompre totes les bréndoles. Si haguessin tirat un parell de fulles de [figuera de] moro allà on voltaven no l’haguessin espenyat, perquè patina. Un temps, les dues rodes dels carros eren fixes i dins el carro duien fulles de moro per quan havien de voltar.

(…)

Els carros han de poder aguantar molt de pes. Quan hi havia les mines, duien una tona de carbó cap al tren. Dues bísties, hi posaven; una enmig dels braços, llavors li posaven un allargador i l’altra bístia al costat. (…)

Mestre Jaume Pons, amb el seu fill Andreu mentre restrenyen la llanda entorn de l’anella de la roda. [foto cedida per Miquel Tugores]