L’Església de Sineu pot patir un incendi igual al de Notre-Dame de París? T’ho expliquem

Han estat moltes les persones interessades, aquests darrers dies, en si l’ocorregut a la Cathédrale Notre-Dame de París, es podria replicar a l’Església parroquial de Santa Maria, coneguda de fet com sa Catedral des Pla en alguns àmbits.

És part de la psicologia col·lectiva, i sempre passa quan un desastre important esdevé a fora: podria passar a dins? És la pregunta que totes i tots ens fem. Quan hi ha hagut grans tsunamis a les costes de Tailàndia, els mitjans de comunicació tot d’una han cercat l’opinió d’experts de la universitat en referència a si es podrien produir fets semblants a les costes balears. Quan es produïren les greus inundacions en el Llevant mallorquí, tot el Pla es demanava si aquí podrien donar-se. Ara la gent es demana si l’església de Sineu podria patir un incendi com el de Notre-Dame.

Hem cercat la resposta en dues persones properes, i de fet, membres del consell de redacció d’aquesta revista. Totes dues són, d’alguna manera, expertes també en el tema que ens ocupa. Joan Vanrell Torelló, redactor de Díngola, és arquitecte i bon coneixedor de l’àmbit eclesiàstic local. Miquel Puiggròs Noguera, un dels coordinadors de Díngola, és gerent tècnic a una empresa multinacional que treballa –entre altres coses– en control i prevenció de riscs, incloent-hi la seguretat contra incendis. Tot i que es dediquen preferentment al món turístic, en alguna ocasió han hagut de validar per a alguna catedral o temple –en tant que reben grans quantitats de turistes–.

 

Es pot donar un incendi semblant a l’església de Sineu?

Tant Notre-Dame com l’església de Sineu tenen en comú bastantes coses, en tant que tots dos monuments són d’estil gòtic. El problema de Notre-Dame és la gran quantitat de fusta –roure principalment– que constituïa l’estructura que sustentava el sòtil de la nau.

Vanrell explica que “l’església de Sineu òbviament té fusta, però no en la mateixa proporció que la catedral francesa”. Segons l’arquitecte, “hem de tenir en compte que aquesta església ja és el resultat d’una reconstrucció després d’un gran incendi, a inicis del segle XVI”. Per tant, alguna cosa de l’experiència anterior degueren tenir en compte a l’hora de construir el nou temple.

L’arquitecte recorda que l’església ha patit altres desastres al llarg de la història, com ara un llamp que va matar dos escolans el segle XVII, i un terratrèmol –amb epicentre a Sencelles– que va afectar les voltes el segle XIX.

 

Què es pot fer per prevenir que passi quelcom semblant?

Segons Puiggròs, en un edifici com una església, és difícil. No es poden instal·lar cert tipus d’equipaments contra el foc, perquè es tracta de patrimoni. “Aquests equipaments tendrien un impacte visual molt important, a part de suposar foradar parets, columnes, sòtils, etc. per passar-hi tubs d’aigua, instal·lar sistemes de cortina antifoc, compartimentar espaïs, etc.” diu Puiggròs, que ho resumeix dient que “és impossible”. El que hi podria haver, diu, “es un protocol ben establert sobre com actuar en cas d’una urgència”, que és el que tenen per exemple a la Catedral de Palma.

Puiggròs diu que un dels factors principals que afavoreixen el foc és el que els anglesos diuen fire load, i que es podria traduir com a càrrega calorífica. És la quantitat de material que pot cremar, i per tant perpetuar l’incendi. Posem per cas, dins el pavelló municipal d’esports el fire load és baixíssim (no hi ha massa coses que cremin molt), mentre és altíssim a l’àrea de descans de sa Comuna (bosc, garriga) o dins l’església. L’església és plena de fusta (bancs per seure, quadres, bigues i estructures, escultures, acabats…), d’espelmes i ciris de cera, de tapissos, estores i cortines diversos, i d’altres materials inflamables (pintura de les obres d’art, etc.). Tot això fa que el foc sigui més virulent.

Hi ha accions que poden disminuir la probabilitat que tot això es prengui foc, com ara tractar les superfícies amb un producte ignífug, però això hauria de ser estudiat més profundament, donat el caràcter patrimonial dels bens (els producte químics poden danyar les superfícies tractades).

Vanrell, per altra banda, ha dit que en ocasions especials, com ara quan instal·len la Casa Santa (amb un fire load molt important), s’instal·len extintors addicionals.

 

Quin és el precedent més immediat a Sineu?

Díngola en va informar puntualment. Fa poc més de tres anys –fes clic aquí– un incendi va afectar l’església de les monges concepcionistes, el Palau Reial. El foc va començar a l’element que suporta les espelmes i es va estendre per una estora. Les flames avençaren molt aviat i arribaren al Sant Crist i al sagrari del segle XVI que hi ha devora l’altar.

Info relacionada:

Notícia de Marta Bergas del desembre del 2015, Un incendi crema el sagrari i un Sant Crist de les monges tancades (fes clic)

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: