Un bon variat, com aquest del Moments Bar, és un ‘gourmet’, una exquisidesa, de la cuina sineuera.
«Puaj! Mira esto, el caldo de los callos, está tocando la ensaladilla rusa… esto te vas a comer?». Ho deia horroritzada na Nekane, una al·lota basca que ha començat a fer feina amb un dels nostres redactors. Feia dos dies que havia arribat a Mallorca, per primera vegada. Un instant abans de dir aquesta frase, havia vist per primera vegada un variat.
Un bon variat és el rei de les tapes, en qualsevol bar que es vulgui dir mallorquí. No hi pot faltar l’ensaladilla, el pica-pica, una croqueta o una anella de calamar a la romana, i potser un poc de frit mallorquí, o de llengua amb tàperes, o de tacons (callos), etc. Per ventura amb el resultat final un poquet coent. No hi ha cap llei escrita o recepta tradicional que digui com ha de ser un bon variat. Però el que és segur és que tot ha d’anar dins el mateix plat. I sí, el brou dels callos es mescla amb el de la llengua o amb la maionesa de l’ensaladilla.
Són les dotze i mitja del matí d’un diumenge. Que no faltin dues galetes d’oli per fer companatge o ajudar a arrossegar el frit o l’ensaladilla cap a damunt la forqueta, i un vermut o un Bitter Kas per fer-lo passar millor.
Tota una tradició, en els pobles. Fa un temps era quan sortien de missa, o quan sortien a festejar. Actualment és típic de l’hora del vermut, sempre previ a un bon dinar. Segons el conegut cuiner mallorquí Miquel Calent, el variat va néixer a Mallorca els anys 50-60 del segle passat. Els turistes demanaven tapes, perquè a l’agència de viatges els havien venut les tapes com a tipical Spanish. Però clar, els turistes no sabien que Mallorca no era Màlaga ni Madrid. També els peninsulars arribats amb el boom urbanístic i turístic, cercaven menjues semblants a les que tenien a casa. Tot això va originar el sorgiment de tapas variadas (amb un poquet de tot), que poc a poc donaren lloc al ja típic variat.
A Sineu podeu gaudir d’uns bons variats a Moments, sa Plaça, Can Font, son Toreó, es Triquet, etc. El restaurador Toni Florit, per exemple, sempre s’ha declarat partidari del foment del variat com a plat típic de la gastronomia mallorquina.
