[TANCA L’SPAR] “Quan toquen a mort, els veïnats telefonen per saber qui és el difunt”

Aquest dissabte dia 30 de maig serà el darrer per a l’SPAR. Hauran passat 28 anys d’ençà que la fàbrica de pell del número 21 del carrer Major de Sineu es transformà en un supermercat. Els anys esplendorosos de la pelleteria havien entrat en un ocàs del qual ja no sortirien: “valia més el folre que nosaltres posàvem que la jaqueta sencera que venia de la Xina. Va ser el moment de baixar la persiana”, recorda na Maria Alomar, Fuli. 

Na Maria és la que, en aquestes darrers capítols que escriu aquesta setmana el supermercat s’SPAR, té més nostalgia. Es a la que li dol més haver de tancar la botiga. A en Toni se’l veu més lleuger. Més cansat també. Conversam amistosament sobre aquests anys mentre els clients entren i surten i engreixen el relat que anam teixint: “hem rigut molt aquí dedins”, comenten. “La gent em diu que no tanqui, que què faran sense nosaltres, però és llei de vida. Ha arribat la jubilació i ens hem de resignar, ma mare em necessita i en Toni està esgotat”, afegeix la botiguera. 

dcecfeb3-0903-4f05-bcc5-c42cc6dee18c

Quan l’SPAR començà, l’any 1992, va ser el primer supermercat de la zona. No n’hi havia a cap poble dels voltants, només a Inca: “per a molts sineuers era la primera vegada que agafaven un carro. Voltar per aquí dedins era una festa”, conten na Maria i en Toni. La introducció d’aquest comerç en el centre de Sineu va suposar una reacció en dos sentits. Alguns sineuers, els més joves, apreciaven les bonances de l’autoservei. “Però en la gent més gran varem seguir funcionant com una botiga. I ho seguim fent. El client demana i nosaltres el despatxam”, comenten. “Em diuen: <<Maria, posa’m una cunya del formatge del que me’n duc>>, <<dona’m polvos de rentar dels que me’n duc>>. Són molts d’anys servint els mateixos clients i sabem exactament els seus hàbits de consum”, conclou na Maria.
Dir que la familiariat és la vàlua del comerç de poble sona a cunya publicitària, però és que és així de cert. Sense paliatius, l’SPAR ha contribuït a això i molts tenim la sensació que amb ells es perd una baula de l’enteixinat sineuer: “basti dir que nosaltres tenim la clau de tots els veïnats, fins i tot la del convent, la de l’Església… “, explica na Maria. “I hi ha una fet molt curiós que és quan toquen a mort. Seguidament comença a repicar el telèfon: són veïnats que me demanen qui és el mort”, riu. 


Queda poc stocatge al supermercat. Es la prova que l’SPAR s’acosta al final del seu recorregut: “no sé com serà la meva vida sense el super. No sé com passaré el temps. Pas pena de no caure malalta. En Toni té l’hort, però jo em trobaré com un ferrer sense encruia”, acaba na Maria en to emocionat. “Hem fet molta feina”, continua en Toni. “Però han estat els millors anys. Hem fet els millors amics aquí dedins”. 

 


Al tancament d’aquesta notícia, el supermercat està a l’espera d’una oferta en ferm per a ser traspassat. Però no s’ha materialitzat res encara. 

 

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: