Es pot dir que fins ara no ha fet fred. Per Tots Sants, els sineuers visitaren el cementiri pràcticament en mànega curta (fes clic aquí). Avui matí, davant les terrasses dels bars de sa Plaça i des Fossar, els vermuts i els variadets es feien amb les ulleres de sol posades i amb vestimenta de primavera.
Però és inevitable. El fred vendrà. I a les escoles, ara, amb les noves mesures de la covid-19, que impliquen ventilar molt més els espais, hi ha una certa preocupació. Es refredaran més, els infants?
L’hivern és temporada de refredats, això és obvi. Ara bé, en algun moment, es va associar que fred i refredats anaven lligats, i això no és vera. Què els mesos de fred coincideixin amb els mesos de constipats, no vol dir que aquestes dues coses vagin lligades. Tot i això, en algun moment va evolucionar i es va instaurar la idea que fred = constipat o refredat (i és que de fet, refredat ve etimològicament de fred).
Abans de seguir, vegem molt breument perquè és produeix un refredat o constipat. Un refredat es produeix normalment quan un virus afecta les vies respiratòries. Podria no ser un virus i en canvi ser un bacteri, però el més normal és que sigui un virus. Hi ha uns 200 tipus de virus que causen refredats, grips, etc. Són molt semblants al virus de la covid-19. De fet, molts d’ells son del tipus coronavirus.
Ara podem anar al moll de la qüestió. Si és un virus el que causa l’afecció (per inflamació de les vies respiratòries superiors, mucosa nasal, etc.), el refredat només hi serà si s’entra en contacte amb aquest virus. Podem estar segurs que ens podrien posar dins un congelador un grapat de dies i, si les condicions fossin asèptiques totalment, no emmalaltiríem de refredat. Emmalaltiríem d’altres coses, però no de refredat.
Per què ens refredam, doncs? Els refredats es produeixen de diverses maneres. Una d’elles, quan es respiren aerosols o gotetes que tenen virus (per això la importància de ventilar). Algú que ja està infectat tus, i algunes gotetes amb el virus queden suspeses en l’aire que altres persones respiraran. Per això és important ventilar, airejar els habitacles freqüentment. Si vos hi fixau, és exactament igual que el que hem de fer per prevenir la covid-19.
Una altra via és a través de superfícies. Algú infectat ha fet un atxem, i amb aquest ha amollat gotetes de saliva, que han caigut sobre una superfície. Algú altra tocarà aquesta superfície, i després es durà la mà a la boca o al nas, i per tant durà els virus cap a les seves mucoses. Això ja ocor amb la covid-19, i per això es recomana una neteja i desinfecció escrupoloses de les superfícies que tocam més. Ajuda a la prevenció una bona higiene respiratòria: mocadors de paper, rentat freqüent de mans, etc.
Doncs per què durant l’hivern la gent es constipa més?
Hem dit que el fred no és el culpable dels refredats. És veritat però que la fredor, les temperatures baixes, poden afavorir d’alguna manera aquests refredats. Com?. Segons un estudi de any 2014 del departament de biologia de la Universitat de Yale (fes clic aquí), el sistema immunitari de rates de laboratori injectades amb rinovirus (un dels causants principals de refredats) era més dèbil a temperatures més baixes, i per tant els animals que eren exposats a temperatures menors emmalaltien més que els exposats a temperatures més agradables. Per tant, es veu que les temperatures més baixes alenteixen el sistema immunitari –el conjunt de cèl·lules que ataquen els patògens invasors i ens prevenen d’emmalaltir–. Un altre factor que afavoreix la infecció és que durant l’hivern estem més temps en espais tancats i poc ventilats, perquè a defora fa fred!. Les escoles i els llocs amb aglomeracions (centres comercials, etc.) son llocs ideals tant pels virus dels refredats com pels coronavirus. Durant l’hivern l’aire més sec també podria afavorir els virus, perquè les nostres mucoses respiratòries s’assequen més.
Per als refredats, com que la majoria de vegades son deguts a virus, els antibiòtics –antibacterians– son totalment prescindibles: seria com si empréssim una forqueta per menjar brou. Alguns ‘secrets’ domèstics són només rumors infundats, sense cap evidència científica. El pediatre Alberto García Salido en descriu uns quants en els seu perfil de Twitter (@Nopanaden, fes clic aquí). Per exemple diu que dormir devora una ceba tallada per enmig no té cap evidència, excepte la del ‘amimefuncionisme‘. També diu que la llet fa uns formatges deliciosos, però no fa tenir més moc. Què el menjar sense gluten no és més efectiu pels constipats (a no ser que vulgueu creure que comprant aliments més cars –demanau-ho als celíacs– els virus es moriran més). I que si voleu tractar el constipat amb homeopatia, es curarà en una setmana envers dels 7 dies habituals que tarda fent cas a la medicina més científica. 😊
(text: Miquel Puiggròs Noguera, biòleg)
dingola.net 