Aquest 2021 se celebra el bicentenari de la construcció del cementeri Municipal i aquest diumenge 30 de maig, a les 10 h, es realitzarà un acte recordant la primera inhumació dins el recinte, la de Pere Rabassa i Ferriol Monoll, realitzada el mateix dia del 1821.
El recinte del Cementeri Municipal, el qual celebra el seu bicentenari, està format per espais de tres èpoques diferents que el converteixen en un testimoni de la història del municipi des del 1821 fins a l’actualitat.
El gener de 1821 l’Ajuntament, encapçalat pel batle Rafel Riutort i Amengual (Sineu, 1783-1841), va decidir adquirir uns terrenys a ses Torrenteres -allunyat del nucli urbà- per a construir-hi un Cementerio rural; i el mes de maig ja s’emprava com a recinte d’enterrament. Aquest primer cementeri, amb una extensió de 3.328m2, fou objecte d’un engrandiment que es materialitzà el 1942 (si bé s’havia començat a tractar el tema el 1930 amb el batle Francesc Crespí i Niell Guillemet (Sineu, 1882-1953)) i que consistí en ampliar-lo 6 metres a cada costat i 12 metres al fons del recinte, passant a tenir 4.930m2. Tals sols trenta anys després, el 1973, durant la batlia de Gabriel Ferriol i Jordà Graó (Sineu, 1932) s’adquiriren els terrenys per a la darrera ampliació, quasi duplicant-ne la superfície, fins arribar als 9.312m2, entrant en ús l’any següent.

«El Cementeri Municipal és molt més que un recinte on descansen els difunts. Es tracta d’un lloc de memòria per als sineuers i, alhora, un petit museu funerari format per escultures, mausoleus i tombes amb una vàlua artística». Són paraules del batle Tomeu Mulet a Díngola. Mulet ha dit que la celebració d’aquesta efemèride, amb la col•locació d’una làpida en record de la primera inhumació, és un acte de memòria històrica. Durant l’acte de record el nostre company redactor de Díngola, Joan Vanrell, farà un repàs a la gènesi del Cementeri Municipal i als diferents espais d’inhumació anteriors a la nostra vila.