El mes que ve traurem la nova revista en paper, la que farà 45 números de Díngola. Aviat farà vint-i-cinc anys que a la plaça del Mercadal, just davant la placeta de les Dides hi ha un dels espais amb més projecció internacional del poble, l’Espai Sant Marc. Marcos Vidal, que havent acabat Belles Arts va decidir tornar al poble on visqueren els seus padrins per muntar-hi el seu taller, és qui de llavors ençà ha mantingut obert aquest mostrador que obre una finestra cap al seu univers i cap al de molts d’altres artistes que col·laboren amb ell, compartint aquest antic celler on un temps hi feien vi i ara s’hi congrien escultures, estampacions, pintures, composicions amb objectes, i idees a raig i roll. Per aquesta nova revista vàrem voler parlar amb ell; aquí us en deixam un petit tast:
Ningú abans a la teva família s’havia dedicat professionalment a l’art.
Bé, mon pare era enginyer agrònom i, com he dit, tenia un padrí metge [Bernadí Font Quetglas Don Bernadí] i l’altre tenia la fàbrica [Joan Vidal Rosselló es senyor de sa fàbrica, propietari de la fàbrica de catifes “Tapices Vidal”], però no el consider un industrial. Jo sempre dic que si el meu padrí Joan visqués ara i encara tengués oberta la fàbrica seria més bé considerat un artesà. Perquè a la fàbrica de catifes no hi havia màquines, tot el procés era manual. En aquell moment es veia com una cosa industrial, però avui en dia seria una feina artesana. Era un taller d’artesania en què es formaven artesans, la gran majoria, dones; consider que se n’hauria de revaloritzar la història i repensar-la com la d’una empresa d’artesania, no com una indústria.
(…)
Vares triar un nom ben arrelat al poble “Espai Sant Marc”.
Bé, al principi es deia “Celler Sant Marc”. Això havia estat un celler on feien vi i em va semblar interessant el món dels cellers, més que pel vi, pel que representaven com a lloc de trobada i de conversa, en aquest cas, entre artistes. El diàleg que podia generar era allò que m’interessava més. Clar, jo al començament deia “Buf! Quin taller més gran per a mi! Això ho he de compartir.”
(…)
Quin concepte tens de l’art?
Per a mi és la cerca de la comunicació. L’art és comunicació. Quan vas a veure una exposició, allò et comunica o no et comunica. Et diu qualque cosa, et fer o et fa somriure… El que més m’agrada és el feedback de la gent que ve a l’exposició i passa gust, connecta. Sobretot, jo tenc molt bon entendre’m amb els nins mitjançant el que faig. És fantàstic perquè és una resposta totalment neta, no té tota la càrrega social dels adults. (…)
Jo, la veritat, amb el meu art m’ho pas bé i es nota. Molta gent m’ho diu. Això també l’artista ho tria, passar-s’ho bé o patir. Va amb el caràcter de cadascú.
(…)
[text de Joan Munar]
[podreu llegir l’entrevista sencera a la Díngola número 44 el mes d’abril de 2022]
dingola.net 