El primer diumenge després de la festivitat de l’Assumpció [01] tenia lloc, fins fa una seixantena d’anys, la fira d’agost. Aquesta fira, si bé inicialment era una fira agrícola i ramadera, [02] en els seus darrers decennis d’existència al segle XX, es convertí en un mercat de venda d’escales de peu i paners a la plaça del Mercadal, lligat amb el cultiu arborícola de la figuera molt estès al pla de Mallorca.
Les acaballes de l’estiu són l’època de la plena de la collita de figues i de l’assecat, la tècnica per a conservar-les. Els figueralers, equipats amb un ganxo -per abastar les branques més altes de les figueres i collir-ne la fruita-, un paner -el recipient de forma troncocònica invertida, amb una ansa, per a recollir-hi el fruit-, i, eventualment, una escala de peu per poder-se enfilar per arribar a les figues de la part superior de l’arbre, són els encarregats de la collita i de l’assecat damunt canyissos, del fornejat i de l’encistat posterior.
Entre els menestrals, objecte de la mirada de Josep Pons Frau, hi trobam el panerer Rafel Oliver i Bauzà (Sineu, 1872-1945), [03] el treball del qual, amb canyes i verducs, era molt apreciat a tota la contrada, i trobava també el seu aparador a la fira d’agost.
Una de les fixacions de Pons Frau és per a l’arquitectura popular modesta entesa com a contenidor d’activitats. Son Tenasso, una caseta de sequer, forma part d’un escenari de vida, d’activitat quotidiana, i és la imatge d’una realitat social i econòmica que capta l’ull del fotògraf.
—
[01] El Sr. Alcalde de Sineu [Rafel Riutort] pone en conocimiento del público que la feria de Agosto en este año debe tener lugar el domingo 22, y no el 15 como equivocadamente dicen algunos calendarios; pues siempre debe ser y ha sido el domingo siguiente á la fiesta de la Asunción de Nuestra Señora (El isleño periódico científico, industrial, comercial y literario, any XLI, núm. 13128, 10 d’agost de 1897, p. 2).
[02] El domingo [22 d’agost de 1915] se celebró en esta villa, como es anual costumbre, la feria llamada de Agosto. No se vio el mercado tan concurrido como en años anteriores, ni fueron tampoco numerosas las transacciones que ser realizaron. No faltaron, empero, además del ganado que ocupaba la plaza llamada «el Fossar», numerosos puestos para la venta de prendas de vestir i calzar, aperos de labranza, sogas, espuertas, varias tiendecillas con chucherías para la gente menuda u el mercado de granos en el sitio al efecto destinado [la Quartera] (Sóller Semanario Independiente, any XXX, núm. 1483, 28 d’agost de 1915, p. 4).
Part de la producció de paners era per als figueralers, un element indispensable per a la collita. Pons Frau retrata una sèrie de sequers, com el de Son Tenasso, on hi veim en Bartomeu Ferriol i Munar (Sineu, 1882-1968) amb una senalla damunt el cap, la seva esposa Francisca Mateu i Sastre (Sineu, 1884-1956) aplanant figues i tenint la filla Magdalena Ferriol i Mateu (Sineu, 1922-Inca, 1984) al seu costat, i una dona al fons que no hem pogut identificar. [04]
[03] Identificat per la seva néta Magdalena Oliver i Ferrer Panerera (Sineu, 1946). El seu fill Rafel Oliver i Gacias Panerer (Sineu, 1904-1989) continuà amb l’ofici familiar, per a més informació vegeu FRAU GAIÀ, Sebastià (5 d’octubre de 2011) La vida segons Rafel. ‘el Panerer’. Diario de Mallorca [recuperat a https://www.diariodemallorca.es/opinion/2011/10/05/vida-segons-rafel-panerer-4024105.html].
[04] Identificats per la seva renéta Antònia Matas i Ferriol Sifonera (Sineu, 1971).
dingola.net 