Pere Joan Jaume torna al PP, ara ja oficialment, i Patricia Guasp exigeix al partit que no accepti trànsfugues

Feia temps que DíNGOLA ho mig anunciava. Que l’ex número un de Ciudadanos a Sineu, Pere Joan Jaume, tornaria al Partit Popular i es sumaria al projecte polític de Marga Prohens. No ho va negar el president del partit, Pedro Àlvarez, en una entrevista a la nostra revista en paper núm. 43 (va dir que «no n’hem parlat»), i una foto publicada en l’apartat de xafarderum de la revista en paper núm. 45 mostrava Jaume damunt l’escenari devora el batle Tomeu Mulet.

Avui mateix la formació taronja ha tornat a exigir l’acta de regidors a Pere Joan Jaume, de Sineu, i a Ginés Sáez, de Llucmajor, després que anunciessin que s’han afiliat al Partit Popular. En un comunicat, Cs diu que fa un any que ja van reclamar l’acte, quan van anunciar que es donaven de baixa del partit. Aquesta ha estat la piulada de la portaveu de C’s Patricia Guasp a Twitter:

Un repàs a la història política de Jaume

Pere Joan Jaume va entrar al PP per allà el canvi de mil·lenni i des d’aleshores la seva història política ha anat lligada a aquest partit, d’una manera o una altra. Encara que ha flirtejat o ha consumat la relació amb altres, els llaços amb el PP mai s’han acabat de rompre, excepte durant la legislatura 2015-2019 (en què tots dos, Jaume i PP, estaven a l’oposició).

Jaume era un professional del sector del turisme. A les eleccions del 2007 va anar a la llista que encapçalava Pep Oliver Rebassa, Boter, i en va sortir elegit. El PP va fer 5 regidors i Oliver va pactar el govern municipal amb el seu cosí Pep Pavarotti, d’UM.

Quatre anys més tard Oliver va ser cridat a files a Palma, per anar a la llista del Consell de Mallorca, on va sortir triat diputat, i això va permetre a Jaume encapçalar la llista del partit a Sineu. El PP va conservar els 5 regidors que ja tenia i va governar amb els 2 que havia tret l’hereva d’UM, Convergència per les Illes (CxI), Pavarotti i Sarrier. El pacte de govern establia que Pep Oliver Amengual, Pavarotti, tendria la dedicació exclusiva durant tota la legislatura, encara que el batle fos Jaume. Per compensar aquesta anomalia, el PP assignà a Jaume un dels 12 càrrecs de confiança del parlament (lloc amb un salari equivalent al de funcionari del grup C1 i nivell 23).

Aquests anys de batllia de Jaume foren convulsos. No cal dir que va tenir fregades amb algunes associacions del poble –l’OCB mateixa–, amb Sineuers Independents, amb Valtònyc,… A Sineu va esclatar la polèmica per l’estàtua de Jaume II –donada per l’aleshores cunyat de Jaume, Joan Sastre Balaguer- i a nivell autonòmic el president José Ramón Bauzá es va posar la immensa majoria en la seva contra per la política lingüística que duia. De fet, aquest darrer va tenir la culpa de la manifestació més gran de la història a les Illes Balears, amb més de 100.000 persones al carrer. Mai hi havia hagut uns corrents ideològics tan diferenciats en el PP balear. El corrent més espanyolista era encapçalat per Bauzá, mentre a la part forana de Mallorca el sector regionalista –del qual formava part l’aleshores regidor de festes Tomeu Mulet– s’imposava. Per acabar-ho d’adobar hi va haver estira-i-arronses importants entre Jaume i l’ex-batle Pep Boter. Tot això va abocar el partit a una crisi i es varen començar a diferenciar dos bàndols dins el mateix PP local, cosa impensable només uns anys abans. Les relacions entre Jaume per una banda, i Mulet i Boter per l’altra, es tensaren. Mulet –apadrinat per Boter– va guanyar per un pèl les eleccions internes per triar candidat a la batllia per a les eleccions del 2015, en contra de Jaume, que mesos després va formar un nou partit, Sineu s’ho Mereix (SsM), compost principalment per simpatitzants del PP de l’ala menys regionalista. En aquestes circumstàncies de crisi, a les eleccions del maig del 2015 el PP es va pegar una bufetada notable i va obtenir només 3 regidors, i part dels vots passaren a SsM, el nou partit creat per Jaume i que, contra tot pronòstic, va fer dos regidors (el mateix Jaume i Biel Gelabert Aguayo). Pep Pavarotti –ara el PI– va pactar amb el sobiranista Miquel Gelabert Confit, germà del seu gendre, de Gent per Sineu (GxS), i per tant la dreta va passar a l’oposició.  

Les intervencions de SsM varen ser ben escasses durant la legislatura i la manca d’una estructura potent a darrera els va fer ser una força residual. A finals del 2018 Jaume passa a Ciutadans (C’s) i es crea una delegació local d’aquest partit. Mulet, al contrari, va fer una certa oposició, però va ser una oposició de perfil baix, sense crear-se massa enemics i volent demostrar per activa i per passiva la seva moderació i centralitat. A les eleccions del maig del 2019 GxS va ser superat només per 56 vots pel PP de Mulet, però això va donar un regidor més a aquests darrers i, amb això, la possibilitat de pactar amb Ciutadans. El pacte Mulet-Jaume establí una paga de dedicació exclusiva per al primer, el batle, i de dedicació parcial al segon, el tinent de batle.

Aquests darrers temps han estat nefastos per C’s a nivell estatal, amb caiguda lliure a l’abisme. A finals d’octubre del 2021 Jaume i dos regidors més d’altres municipis presentaren la baixa al partit taronja, però no entregaren l’acta de regidor. Jaume continua al govern municipal de Tomeu Mulet, i es dona el primer cas de transfuguisme en el municipi des del 2001, vint anys després, quan Apol·lònia Llull Bovet del PP va votar una moció de censura que va tornar la batllia a l’esquerra.

Ara Jaume ha tornat formalment al PP.