La població de gorrions, l’ocell més habitual als carrers de Sineu i de tots els pobles dels voltants, ha patit un declivi alarmant aquests anys passats. Entre el 2008 i el 2018, a l’Estat Espanyol el 21% de gorrions va desaparèixer, segons els programa SACRE, i és una dada que SEO Birdlife ha posat sobre la taula en nombroses ocasions. No està molt clar el perquè de la desaparició d’un dels ocells més adaptables i menys exigents, però tot apunta, com sempre, a motius antròpics: contaminació, edificis i infraestructures urbanes protegides contra els nius, proliferació de moixos, disminució d’aliment (insectes, gra), molèsties en forma de tràfic o renous, etc.
A Sineu les persones majors asseguren que, fa mig segle, veies gorrions arreu. Ara, a certs carrers del poble, pots estar hores sense veure’n un.
QUÈ HAS DE SABER DELS GORRIONS?
El gorrió, teulader o pardal (Passer domesticus) és un dels animals més habituals dels nostres carrers, i es pot dir que viu en un estat semidomèstic (o semisalvatge, com es vulgui) des de fa mil·lennis, no té por als humans, i s’alimenta de qualsevol cosa (des de deixalles dels humans fins a petits insectes, passant per larves, llavors de gramínies, fruites, etc.). A Sineu i a qualsevol poble o ciutat se’ls pot veure baix de les taules i cadires de les terrasses dels bars, o en els patis de les escoles, picotejant qualsevol cosa (miques de pa, per exemple).
És ben conegut per desplaçar-se a botets (i no caminant, com per exemple un colom).
Presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle presenta una corbata negra i és ben marró en la part superior del cos, mentre la femella és tota grisa.
És sedentari, és a dir, no se’n va mai. Quan arriba primavera fa el niu baix d’una teula (per això se li diu també teulader) d’una casa humana, o en un enfonyall d’una paret, una roca o un arbre. Posa entre 4 i 5 ous, que són incubats tant pel mascle com per la femella, i devers dues setmanes després neixen els pollets. Els pollets són criats pels dos pares durant aproximadament un mes, encara que als quinze dies ja abandonen el niu. Pot ocórrer que un pollet (una butzeta amb les plomes ja desenvolupades) caigui del niu abans d’hora. Aleshores, sí pot, la mare el segueix alimentant, però la criatura té poques possibilitats de sobreviure (per exemple els moixos cacen molts petits ocells).
Dues coses:
- No els doneu pa, ni pa banyat, ni res d’això. Han de saber valer-se per ells mateixos cercant insectes i llavors.
- No toqueu les butzetes que, per primavera, trobau al terra: la mare, si pot, les segueix alimentant fora del niu.
Miquel Puiggròs Noguera (biòleg)
+Info: És temps de ‘butzetes’ en els carrers de Sineu (un repàs a la biologia del gorrió) (fes clic)
dingola.net 