Carrers pensats per caminar i per circular-hi carros …. ara plens de cotxes …
A aquest segon article exposaré algunes opinions sobre un tema que en aquests moments ja considero problemàtic i que a mitjan termini encara ho serà més. M’estic referint a la invasió que han sofert els carrers i places del poble pels vehicles motoritzats, els quals no només hi circulen, contaminant amb els productes de la combustió i els renous -insuportables els d’algunes motocicletes-, sinó que també hi aparquen, alterant la quotidianitat de la vida del poble. La meva intenció és posar negre sobre blanc algunes reflexions, totalment personals, entorn de qüestions ambientals que considero d’interès general i, en la meva opinió, susceptibles de millora, amb la confiança de que siguin d’utilitat al govern municipal que surti de les urnes.
Soc el primer que, com a propietari d’un cotxe, he de reconèixer la meva part de culpa en el desgavell que estam produint en el nostre poble, i en el món “mundialment urbanitzat”.
Quan era al·lot una de les meves dèries, potser aleshores la més important, era jugar a futbol, primer al meu carrer, després també al mercat i de més gran al frontó i al camp de futbol. Aquest tenia unes magnífiques clapes d’herba -desconeixíem la paraula gespa– l’espessor i el color de les quals canviàvem segons l’època de l’any i la quantitat de pluja caiguda, tampoc hi mancaven els macs i, a l’estiu, els formiguers. A les formigues no els espantaven gaire ni la pilota, ni els passos ni la cridòria dels qui hi corríem darrera.
Ara ja no podria jugar a futbol al carrer, quan ho feia és podien comptar amb els dits d’una mà les interrupcions de les pilotades a la paret de can Vives al carrer Llevant. Encara recordo el pas diari d’una guarda de cabres que venien de pasturar, sàviament guiades per l’amo en Rafel i el seu fidel ca, d’alguns ciclistes, l’amo en Francesc de s’Hort era un dels habituals, i sobretot carros que anaven i venien de fora vila. Aquí és on volia anar a parar als carros de rodes de fusta folrades de ferro -que d’al·lot veia arreglar a la ferreria de l’amo en Biel Camps- i tirades per èquids, aleshores eren l’únic medi de transport per les feines del camp. No cal pensar-ho gaire si diem que des de els seus inicis ancestrals, l’estructura urbanística del poble estava pensada perquè hi poguessin passar els carros, i perquè la gent és mogués d’un lloc a l’altre sense trasbalsos.
Per mi aquest és un dels grans problemes actuals de Sineu i de la majoria de pobles de l’illa. Carrers pensats per carros i sense cap tipus de canvi estructural -impossible de fer-los més amples-, avui són utilitzats per tot tipus de vehicles de motor que, en progressió geomètrica, els han anat colonitzant, no només per circular sinó també per aparcar. Acabo de llegir a un diari de l’illa que a Mallorca ja hi ha més vehicles que persones, diu la crònica que en una dècada la població balear he crescut un 44% mentre que el número de vehicles augmentava un 68%. Pensem un moment en aquestes xifres i ens adonarem del futur que espera a l’illa sinó es posa algun tipus de limitació.
No tinc suficients coneixements urbanístics per donar consells en el tema de la circulació i aparcament dels cotxes. És més, les possibles solucions són encara més complicades que la de l’aigua, perquè no tenim cisternes on ficar els cotxes. Només m’atreveixo a suggerir remeis que des de la meva perspectiva no són excessivament complicats, entre el quals la necessitat de fer més aparcaments públics al voltants del poble, els de l’antiga Escola Graduada i el del carrer Alou són bons exemples. Les distàncies no són grans i, excepte en els casos de persones impossibilitades, caldria restringir la circulació dintre del poble, sobretot en el centre. Més d’una vegada he escoltat a persones foranes: “quina plaça més acollidora, llàstima dels cotxes”, suposo que molts d’habitants del poble opinaran el mateix. En aquesta tasca d’obligar a deixar el vehicle a un lloc una mica allunyat de la part amb major activitat comercial, per mi Alcúdia és un exemple i no oblidem que és un municipi molt turístic.
A Sineu ja hi ha espais grans habilitats per aparcar a tocar del poble, però caldria dotar-los d’unes infraestructures bàsiques, entre les quals un servei de vigilància, sembrar-hi arbres -que fessin ombra i creessin un ambient menys calorós durant l’estiu-, posar-hi papereres -és una mancança general del poble-, i pensar-hi com a llocs on les plaques solars bastissin d’energia les instal·lacions i complementessin l’ombra dels arbres. Potser són paraules majors, tal volta una quimera econòmicament parlant, no queda sinó cercar ajudes als governs de les Illes, de Madrid i d’Europa. Si es fan aquest tipus d’obres a altres llocs de l’Illa i de tot l’Estat, per què no poden fer-se al nostre poble? Com a gestor de les infraestructures de la UIB vaig patir la manca d’uns recursos que es donaven a moltes universitats de la Península, i als que el Campus de Palma, per ser la capital d’una Comunitat rica, aleshores no hi tenia accés.
Encara un altra apunt sobre cotxes i aparcaments. A molts de carrers de Sineu seria millor barrar totes les finestres dels baixos de les cases, perquè és possible aparcar-hi al davant sense cap impunitat; i ja no parlo dels portals que no tenen la prohibició marcada amb la retxa groga -el màxim de la desvergonyia és aparcar-hi davant i etzibar-te que no han vist cap prohibició-. Les voravies són una forma d’allunyar els cotxes dels habitatges, construir aceres on no n’hi ha és una tasca complexa i molt costosa econòmicament, però podria plantejar-se a llarg termini i de mica en mica anar fent, començant pels carrers més problemàtics. I, evidentment, prohibir que els vehicles hi aparquin a sobre. Les voravies haurien de ser, sobretot, per caminar i protegir els vianants de la bogeria d’alguns conductors.
Una situació freqüent duran l’estiu i que potser vos semblarà un acudit dolent, però que per mi és un flagrant atac a la vida social. Els veïnats que surten al carrer amb la intenció de cercar una mica de fresca, i abans també per xerrar i passar l’estona, moltes vegades, en alguns carrers sempre, es troben aïllats, empresonats, emmurallats, pels cotxes que hi ha aparcats entre els portals de les cases contigües. Afortunadament quasi bé tothom té telèfon mòbil!!!
Hi ha una estreta relació entre els canvis que han sofert els carrers del poble des de mitjans del segle passat, posant-hi asfalt per facilitar la circulació de tot tipus de vehicles -menys dels carros-, i l’aigua que quan plou hi corre. Urbanitzar implica incrementar l’escorrentia superficial i acumular grans quantitats d’aigua al final dels vessants, un cas paradigmàtic són els polígons industrials. Tenim exemples pròxims d’inundacions catastròfiques, degudes a l’acció que fan les teulades i el pavimentat dels carrers sobre l’augment del cabdal de l’aigua de pluja i la ràpida concentració en un determinada zona. No record que a Sineu s’hagin produït desastres de tal magnitud, en qualsevol cas les acumulacions ràpides d’aigua de pluja no perdonen i cal tenir-hi molt de compte. La probabilitat, remota o propera, de produir-se pluges torrencials sempre s’ha de contemplar. Per això és important a l’hora de dissenyar aparcaments, parcs i jardins, dotar-los de vegetació que redueixi l’impacte de la pluja, els arbres actuen com a paraigües i la terra que els envolta n’absorbeix una part, en parlaré al pròxim article.
No és infreqüent que l’aigua de pluja, que no és degudament canalitzada, vagi a parar a les canonades de recollida de les aigües residuals que van a la depuradora, alterant els processos de depuració, ja de per sí complexos, amb efectes no desitjats sobre els llocs on s’aboca l’aigua depurada. En el cas de la depuradora de Sineu -compartida amb altres pobles- a una llacuna de maduració o al torrent de Montblanc, un tema que conec una mica. Per això és tan important separar adequadament el sistema d’evacuació de les pluvials, fet que comporta tenir les síquies i els torrents, als que finalment drenaran, preparats i sense obstacles que impedeixin la circulació de l’aigua. Antigament les voravies d’alguns carrers es feien pensant en l’evacuació de l’aigua de pluja, ara ja no cal perquè és tot el carrer que actua com una torrentera.
Cal que acabi com he començat però en sentit positiu. Perquè per la pràctica del futbol i de l’esport en general Sineu ha millorat moltíssim, podríem dir que hem passat de jugar a tercera regional a primera divisió, em refereixo a la quantitat d’instal·lacions en les quals es pot practicar qualsevol tipus d’activitat esportiva. No cal citar-les totes, és suficient fer una passada per l’antic camp de futbol, pel mercat o per l’Institut. Per tant els sineuers ens hem de felicitar de tot el que s’ha assolit per la pràctica de l’esport al poble. No m’oblido de la “voltadora” també millorada en relació a la que hi vaig veure córrer els germans Alomar -en Xisco i en Jaume- en Paco Tortella, un excel·lent esprintador, en Jaume Mateu, i molts d’altres corredors de l’Illa.
Biel Moyà, biòleg
biel.moya,@uib.cat
Altres articles d’aquesta sèrie:
[Espipellada Científica] Temps d’eleccions (I): Aigua
dingola.net 