En aquesta quarta entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? ens focalitzarem ja en el tema de la saturació pròpiament dita. Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En la tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides, en forma d’increment desorbitat de preus, especialment de l’habitatge. El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
«Pfffff… és que tot és turisme!»
Si hi ha un element que uneix totes les fonts consultades per DíNGOLA és la percepció de saturació.
Aquesta sensació adopta formes diverses: carreteres congestionades, dificultats per aparcar, serveis públics tensionats, platges massificades, excés de visitants en espais naturals o cues cada vegada més freqüents en serveis quotidians.
La biòloga Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB, va més enllà i diu que, si abans aquesta saturació era percebuda bàsicament a la costa, ara ja afecta a tota l’illa de Mallorca, incloent el Pla.
Un exemple són les carreteres, plenes de biciclistes estrangers, cotxes i motos de lloguer, busos per moure els turistes, i fins i tot, quads, boggies, i handbikes.
Segons dades de la Direcció General de Trànsit, l’any 2023 les Balears comptaven amb 912 vehicles per cada 1.000 habitants, la ràtio més elevada de l’Estat i una de les més altes d’Europa. La xifra, a més, no reflecteix completament la realitat estival, ja que no inclou tots els vehicles de lloguer matriculats fora de les Illes.
La magnitud del problema ha conduït institucions com el Consell de Mallorca a impulsar mesures per limitar l’entrada de vehicles a partir de 2027, seguint el camí iniciat per Formentera i Eivissa. L’executiu de Llorenç Galmès al Consell de Mallorca s’ha vist empès a moure fitxa en aquest assumpte.
Una altra eina que permet entendre aquesta realitat és l’Índex de Pressió Humana (IPH), elaborat per l’IBESTAT. Aquest indicador calcula el nombre total de persones presents a les Illes en un dia determinat, sumant residents i visitants.
Les dades mostren que durant els moments de màxima afluència la població efectiva pot arribar a duplicar la resident. Això implica una pressió extraordinària sobre infraestructures, recursos naturals i serveis públics.
Segons Joan Lladó, polític i empresari turístic, aquesta població flotant sovint no és considerada adequadament a l’hora de planificar o finançar determinats serveis. El sociòleg Miquel Carranza, per la seva banda, recorda que molts d’aquests problemes són comuns a altres territoris insulars europeus, on les limitacions físiques del territori dificulten absorbir creixements continus de població i visitants.
| A Balears hi ha pràcticament un vehicle per habitant: la major proporció d’Europa. A la manca d’infraestructures suficients de transport públic (tren, metro, busos) s’hi afegeix cada estiu l’arribada massiva de turistes. I alerta, que les dades oficials són més baixes que la realitat, perquè moltes empreses de lloguer (rent-a-car) matriculen els vehicles de la seva flota fora de Mallorca. |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (5/10)]: La pèrdua de «mallorquinitat»
dingola.net 