Quarterades de blat, guixes, ordi i fruiters, de quan ell era jove, han servit a Amador Camps, jutge de pau fins fa un mes aproximadament, per començar el seu pregó de festes. El pregó de festes d’enguany ha estat encarregat al que durant la gens menyspreable xifre de 36 anys ha estat jutge de pau a Sineu.
Amb la veu trencada, i una emoció clarament palpable, Camps ha contat anècdotes de la seva trajectoria com a jutge de pau, i ha virat en nombroses ocasions cap a altres temes. Com quan ha parlat dels programes de festes de fa seixanta anys —dos o tres dies de festa— i dels actuals —vint-i-un o dos dies de festes—, del primer programa de festes en català en la història de Sineu —el primer any de Jaume Ferriol Curolla—, del benestar dels animals en les corregudes del Cós, o de la gestació del Much de Reig —«eren dinars de germanor dels joves, als quals fins i tot me convidaren»—. Del Much ha destacat el seu caràcter solidari, i s’ha emocionat molt quan ha dit que una de les donacions de la Muchal Foundation va ser per a l’estudi i investigació científica de l’ELA, la malaltia que se’n va dur la seva dona. Durant uns moments l’emoció no li deixaven articular paraula, però tot d’una sonora ovació i mambelletes del públic han trencat el silenci.
Camps ha rebut un homenatge de l’Ajuntament de Sineu, i al final del discurs del batle Tomeu Mulet l’homenatjat ha demanat de nou el micro per fer pujar a «dues persones que han estat d’inestimable ajuda en el jutjat de pau», els també bibliotecaris Antònia Real i Joan Josep Bonnín —per cert, també redactors de DíNGOLA i membres de la junta local de l’OCB des dels seus inicis—.
Tot i que ja fa tres dies que gaudim d’actes diversos, el sus oficial s’ha donat avui amb el ‘Visca Sineu!’ final i amb veu trencada d’Amador Camps.
dingola.net 