[Opinió] Enxarxats per la fibra òptica

Joan Munar

De fa poc més d’un any han aparegut a les façanes les capses de distribució de fibra òptica (FTTH o com s’hagi de dir, tampoc ara no entrarem en aspectes tècnics). Ja acostumada la vista als gruixats feixos de fils que travessen façanes amb tot un arsenal d’armelles, brides i soquets que afusellen les pedres i el referit, ara no gens poden passar desapercebudes aquestes noves capses per a fer realitat l’accés de tots a les mítiques “autopistes de la informació” (una denominació tan en boga fa pocs anys que ara mateix ja fa rialles, tempus fugit!). La fibra òptica ja és aquí i se suma als fils de corrent, als de telefonia i als d’enllumenat públic, i a totes les capses de protecció i connexions que han de menester. Haurem tancat un segle rodó d’enfilassament que, no ho podem negar, ha duit el progrés i tota casta de comoditats mai vistes al poble [vegeu, per exemple “1912-2012 cent anys de corrent elèctric” a la Díngola núm. 5 de gener de 2012 o https://dingola.net/2016/03/05/efemeride-100-anys-de-telefon-a-sineu-i-a-inca/]. Per ventura la frissor de rebre els avantatges de les més punteres tecnologies i la manca d’una planificació sobre infraestructures a la majoria de pobles ens deixa la deplorable imatge que actualment presenten moltes de façanes, amb aqueix garbuix de fils que a poc a poc ens acosta a una espècie de síndrome de Diògenes tecnològica. Els Ajuntaments, sobretot els de pobles petits com el nostre, poca cosa han pogut -i han volgut- fer davant la nova tongada d’ocupació de l’espai públic i privat. Crec que s’han limitat a deixar fer -desbordats per altres qüestions més de la seva competència directa- davant el desembarc de tècnics armats amb escales, desengramponadors i tenalles. Les xarxes de comunicacions tenen caràcter d’equipament bàsic i estan emparades per la Llei 9/2014 General de Telecomunicacions, en què s’estableix el dret d’ocupació del domini públic i la propietat privada. En qualsevol cas, quan parlam d’una zona declarada Bé d’Interès Cultural (BIC), com la major part del nucli urbà de Sineu, resulta sorprenent que faci l’efecte que les operadores de xarxes telemàtiques no tenguin cap casta de límit ni de requisit a l’hora d’estendre les seves instal·lacions. Serà a temps de fer-se’n càrrec el Pla Especial del BIC si s’arriba a aprovar aquesta legislatura?

Enguany, es preveu que gairebé el 100% de la població de les Illes Balears tengui accés a la fibra òptica [http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/9181980], amb les ajudes del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El dany col·lateral de l’enlletgiment de la imatge dels carrers i façanes haurà afectat molts de pobles (les ciutats, com per exemple Inca o Manacor, amb més possibilitats econòmiques, han soterrat aquestes instal·lacions, a costa de tornar a fer rases, les temudes “síquies”, que durant mesos han comportat qualque molèstia, emperò ara ja poca gent pensa en fils ni en capses). El mal de l’excés d’enxarxament on serà més visible és doncs en els pobles d’interior, amb molts d’elements patrimonials ja prou malmesos. Ens recorda això aquella quimera de l’actual primer tinent de batle, Pere Joan Jaume (del partit Ciudadanos), que va dur entre cella i cella de convertir Sineu en un “segon Valldemossa”. Bé, no sabem si ja som el segon Valldemossa però ja ens hi feim a prop perquè també les façanes valldemossines, com podeu veure en les imatges de més avall, a més de les rajoletes de Sor Tomasseta ja tenen les capses de fibra òptica ben a la vista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: