En aquesta cinquena entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? e Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En la tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides, en forma d’increment desorbitat de preus, especialment de l’habitatge. En la quarta entrega ens focalitzarem ja en el tema de la saturació pròpiament dita. El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
La pèrdua de «mallorquinitat»
Tant Miralles, com Lladó, com Siquier afegeixen, a tots els factors comentats en les entregues anteriors (pujada de preus, massificació, etc.), la pèrdua de valors culturals i socials.
En el cas de la llengua, no només és allò directament relacionat amb els turistes (cartes dels menús de restaurants, cartells dins els hotels, idioma imperant al carrer en zones turístiques…), el problema, sinó també dels treballadors. S’entèn que l’efecte del turisme sigui que el principal idioma en àrees turístiques de les Illes Balears sigui l’anglès i l’alemany (per volum de turistes). Però també la mà d’obra vinguda de fora per cobrir llocs de feina —efecte crida, en el turisme i la construcció—, parla llengües que no són el català, i té altres cultures i maneres de fer.
La població de les Illes Balears ha experimentat un creixement històric del voltant d’un 40% durant els darrers 20 anys. Una part grossa d’aquest creixement és per immigració que, principalment, prové d’Amèrica del Sud, Àfrica, Europa de l’est, i sud-est d’Àsia. Una altra part són els nordeuropeus que han comprat residències aquí, i hi han quedat a viure. El problema no és d’ara, però. Abans, durant el boom les Illes Balears havien rebut molts peninsulars (la paraula «foraster», com a nouvingut peninsular castellanoparlant, va arrelar fort entre els illencs). Si les administracions no fan esforços seriosos per integrar els nouvinguts, si aquests arriben en massa, és molt complicat que adquireixin la llengua del territori. Fa dècades que es promouen campanyes de normalització lingüística i que la llengua pròpia té la mateixa consideració que la castellana, però si no es fan enormes esforços, és complicat que un murcià que treballa en un hotel de Magalluf, o un senegalès que viu a Son Gotleu amb mitja dotzena de compatriotes, aprenguin la llengua del territori.
Miralles aprofundeix en el tema i explica que les botigues tradicionals del poble són substituïdes per franquícies internacionals i, fins i tot, alguns llocs són canviats de nom, per atreure els estrangers. No parlam de les grans zones turístiques de Mallorca, ens referim també a l’interior. A Sineu mateix. Hi ha locals nomenats directament en alemany. Al Pla de Mallorca hi ha finques amb un nom preciós en català, que va ser canviat a l’anglès o alemany, per així atreure els anglesos i alemanys.
L’expert en turisme explica també l’efecte “exemple”. L’efecte “exemple” és la tendència del resident amb menor poder adquisitiu a “imitar” el turista amb major poder adquisitiu. Això es veia molt a Mallorca els anys 50, 60, 70… Això pot suposar una pèrdua de valors. Perquè hi ha coses que els mallorquins fan millor que els nordeuropeus (i a la inversa, òbviament, però no tot!). Quan va esdevenir el boom, i fins fa un temps, els illencs teníem tendència a pensar que tot allò de fora era millor.
Però l’efecte “exemple” també succeeix al revés: el turisme “d’avantguarda” de vegades tracta d’imitar el resident. Així, a Mallorca els estrangers compren cases, les restauren, i hi mantenen els seus elements patrimonials, que potser els nadius no mantenien. Quants mallorquins coneixeu que, fa trenta o quaranta anys, esbucaren el coll de cisterna de la casa per així tenir més espai dins el menjador? Quan els nòrdics começaren a comprar cases de mallorquins, els antics propietaris veien com els nous conservaven els elements patrimonials. Els nòrdics “copiaven” l’estil mallorquí de les cases, o no n’alteraven la fesomia. Poc a poc, els mallorquins començaren també a conservar les arcades, els colls de cisterna, les pallisses, les solls (ara transformades en una bonica barbecoe o amb la sala de màquines de la piscina), les oliveres del voltant, i la síquia d’origen àrab de devora l’hortet. Les cases començaren a cobrar més valor, cosa que té els seus efectes positius, però també els negatius (vegeu l’entrega 3 de 10).
| Quan va esdevenir el boom, i fins fa un temps, els illencs teníem tendència a pensar que «tot lo de fora era millor». Però l’efecte “exemple” va provocar que els estrangers que compraven cases a Mallorca, les restauraven, i hi mantenen els seus elements patrimonials, que potser els nadius no mantenien. Quants mallorquins coneixeu que, fa trenta o quaranta anys, esbucaren el coll de cisterna de la casa per així tenir més espai dins el menjador? Els nòrdics, en canvi, “copiaven” l’estil mallorquí de les cases, o no n’alteraven la fesomia. |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (6/10)]: «Miquel Carranza: Les illes afronten certs problemes simplement perquè són illes».
dingola.net 