Mateu Isern Estela, de nou candidat a batle de Palma.

Els mitjans de comunicació insulars es varen fer eco entre despús-ahir vespre i ahir de matí de la notícia que Mateu Isern tornaria a presentar-se a les eleccions de la Batlia de Palma, pel Partit Popular. Es confirmava que la cúpula del partit encapçalat per Pablo Casado aprovava la proposta que li duia Gabriel Company, president del PP a les Balears.

12189527_917941828259319_6572989445323754211_n

Mateu Isern Estela va ser ja batle de Palma, amb majoria absoluta, durant la legislatura 2011-2015.  Desconegut per les bases del PP de Palma, arribà a encapçalar les llistes amparat per José Ramón Bauzà, especialment davant els rodriguistes, encara que així com avançava la legislatura es feu de cada dia més evident el distanciament amb l’expresident del Govern. La relació Isern-Bauzà es va deteriorar fins al punt que l’expresident va cercar una alternativa per a les Municipals de 2015, que trobà en Marga Duran. Vetat a la batlia de Palma, el desembre de 2015 encapçalaria la llista per al Congrés de Diputats. Fou diputat de les Corts espanyoles entre gener i juliol de 2016, durant la fallida XI legislatura.

Palmesano de pura cepa?

Des de la revista Díngola ens hem referit a Isern moltes vegades per la seva vinculació familiar amb Sineu. Malgrat que ell ha arribat a referir-se a la seva identitat com a “palmesano de pura cepa“, per ventura respon això a la manera de verbalitzar l’orgull “llonguet” com a candidat a la batlia de ciutat, més aviat però hem de parlar d’un ciutadà amb antigues arrels a Consell i a Sineu.

Mateu Isern va néixer l’any 1959 a Palma, fill de Llorenç Isern Ripoll i de Margalida Estela Massanet. Son pare, amb arrels de Consell, era fill d’Andreu Isern Vidal, qui fou fundador de la més gran empresa minera de la comarca del Raiguer, amb una considerable explotació de lignit dins l’antic terme d’Alaró (que fins l’any 1925 incloïa Consell). Sa mare, Margalida, natural de Sineu, és filla de Mateu Estela Munar, que fou propietari de Corberassa.

La família Isern Estela és prou coneguda a Sineu pel patrocini des de 1965 de la major part de les confraries de les processons de Divendres Sant, quan també impulsà la fundació del Patronat de Confraries. Cada any, els membres d’aquesta nissaga, desfilen entre cuculles i confits, juntament amb els membres del patronat o bé esperen el pas de la processó des de la casa que tenen just a l’enfront de l’antic palau-convent de monges “tancades”. No sol fallar mai Mateu Isern, ni tan sols quan ostentava el càrrec de batle va deixar la seva protocolària missió familiar.

No només la vinculació amb la fe catòlica és professada per la família sinó que ell mateix s’ha definit davant qualque mitjà com a catòlic i liberal “como la copa de un pino“. Durant el seu mandat es va potenciar el paper institucional de l’Ajuntament en les celebracions cristianes (Setmana Santa, Corpus, oficis, sants…). Va ser criticat l’any 2011 per haver convidat sa mare i la seva esposa, María José Barceló, a veure passar la processó de Corpus des del balcó de Cort.

Arrels polítiques

No només els vincles familiars estiren fort Mateu Isern cap a Sineu, també la vinculació amb el poder; si miram enrere, veurem que els Estela han estat una casa amb presència gairebé constant entre els poders polítics de la vila, almanco, des del segle XVII. Mateu Estela Munar que, com hem dit era l’avi matern de l’exbatle de Palma, fou també batle de Sineu, el segon després d’entrada la Dictadura de Franco, l’any 1938. Un germà seu, Pere Antoni Estela Munar, propietari de Son Font, també ho va ser l’any 1949. Mateu Estela, consta l’any 1914 com a membre del partit dels fogoneus, partidaris del Partit Liberal o més tost dels interessos dels Font -una de les famílies més poderoses de final de segle XIX i principi del XX a Sineu-, enfrontats amb fúria al partit dels pellosos o del Círculo Solidario, del Partit Conservador, mauristes, encapçalats per l’apotecari Gabriel Llull Alonso. A resultes d’aquelles greus disputes no només dialèctiques i de la batalla mediàtica mitjançant la publicació pellosa Sinium i la fogoneva Sa Defensa, aquell any signaren un pacte de no agressió alguns dels més destacats membres de cada bàndol, entre els quals Mateu Estela.

Els Estela, des de temps ben remots apareixen en els llibres d’actes o de determinacions de la Sala. Amb el càrrec de batle reial, de conseller, de mostassaf, d’oïdor de comptes, o d’escrivà reial, entre d’altres, en el darrer terç del segle XVII i començament del segle XVIII apareix sovint el notari Antoni Estela.

En qualsevol cas, dels Estela, el que assolí més renom dins i fora de Mallorca fou el frare sineuer -o més ben dit llorità- Miquel Estela, que fou nomenat bisbe de Jaca (Aragó) l’any 1721 i patrocinà les obres del convent dels Mínims, actuals Cases de la Vila.

One comment

  1. Xabier Egurrola Hormaetxea

    M’ha encantat l’entrada! Enhorabona! Quina feina de documentació. Famílies aferrades al poder des de temps immemorials i d’altres condemnades a fer call a les mans. Bon tema per a estudis genètics i sociològics…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: