Avui, en aquesta sisena entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? parlarem amb un expert en insularitat, el Dr. Miquel Carranza. Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En la tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides, en forma d’increment desorbitat de preus, especialment de l’habitatge. En la quarta entrega ens focalitzarem ja en el tema de la saturació pròpiament dita. En la cinquena entrega es va tractar el tema cultural i lingüístic. El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
CONVERSA
Miquel Carranza: «els preus de les ciutats europees ja no ens semblen cars, perquè aquí els tenim igual»
Les dades extretes de l’IBESTAT, FRONTUR i INE, mostren que, com no podia ser d’una altra manera, l’increment del nombre de turistes ha anat paral·lel a un increment de salaris, de PIB absolut… Tot i això, hi ha queixes. De que es queixa, la gent?
Lo del PIB s’ha d’agafar en pinces. Ens dona una visió irreal de la situació. Si volguéssim una visió completa, s’hauria de contrastar amb els índexs GINI o AROPE, que donen una volta més a la interpretació d’aquest tema. Sí, puja el nivell de vida, però la gent no està contenta. S’han de tenir en compte les característiques específiques de les Illes Balears i, en general, d’altres illes. I és que la insularitat penalitza en molts sentits.
Quin és l’efecte de la insularitat?
En que som un territori molt més vulnerable. I això desemboca en moltes conseqüències: per exemple, el fet de tenir un preu d’habitatge molt alt, el més alt a nivell de les comunitats amb el PIB més alt. Fons voltor, inversions estrangeres multimilionàries, etc. es van apropiant dels habitatges dels natius (i dels treballadors que venen a fer feina a Mallorca), i aleshores pugen els preus, però no tant els salaris… I que hi pinta la insularitat aquí? Doncs que ens hem de quedar amb el que tenim: no pots anar més lluny de les zones turístiques, cercant preus més barats, perquè el “més lluny” no existeix, topes amb la mar sempre. Per tant, no ens queda més remei que patir els efectes de la pujada de preus, saturació, etc. D’això es queixa la gent.
Pugen els preus de tot, no? Vull dir, no només de l’habitatge… també de la cistella de la compra, etc.
Quan jo feia la tesi, el Dr. Sebastià Serra –expolític del PSM–, que me feia de tutor de tesi, me contava que quan anava a Madrid a negociar coses, sempre li sortien amb aquesta de ‘bah!, si vosotros en Baleares sois ricos’. Des de fora, només es veuen els iots. Però Madrid no veu que aquí tenim uns preus altíssims, de tot, no només de l’habitatge. Però especialment de l’habitatge, això sí.
Ara que dius dels iots, que s’associen a persones amb alt poder adquisitiu, potser és que no hi ha un ‘repartiment’ equitatiu de la riquesa generada pel turisme? En altres paraules, que només uns quants se’n beneficien, i això ha acabat fent esclatar les protestes?
Exacte, això és el que ocor. Tot i que “quasi” ens hi estem acostumant eh! Per exemple, respecte als preus de les coses, aquí a les Illes Balears anem perdent capacitat de valorar racionalment els preus. Fixa’t en la falsa sensació que tenim nosaltres, els illencs, que quan anem de viatge a les típiques ciutats cares d’Europa, no tenim la sensació que aquestes ciutats ho siguin cares, perquè clar, tenen els mateixos preus que ja tenim aquí!
Tot i que el PIB absolut de les Illes Balears ha anat creixent durant les dues darreres dècades, el PIB relatiu (en comparació a altres comunitats autònomes) no ha crescut al mateix ritme, i ja no som la comunitat “més rica”, ja hi ha hagut una grapada de comunitats que ens han superat. En les comunitats que ens han superat, la seva economia està més diversificada. Seria l’abocar totes les energies en el monocultiu turístic el culpable de tots els mals?
Sí, el de la poca diversificació econòmica és també es un problema molt lligat als territoris insulars. Ocor a la majoria d’illes europees. Les Illes Feroe mateix tenen molta dependència d’un sector, el pesquer en aquest cas. Aquí, les Balears, com la majoria d’illes de la Mediterrània, la tenim del turisme. No ens enganyem, tots els sectors tenen els seus pros i contres. També l’agricultura, per exemple. O la indústria. No només els serveis. Però si només depens d’un sector, si ho aboques tot allà mateix, no tens massa marge de maniobra. La forta dependència de només un sector fa dependre dels ajuts de l’estat, especialment en economies vulnerables com la nostra, en situacions de crisi com la pandèmia de fa uns anys…
Es tracta de diversificar-se, doncs?
Les illes tenim un problema. Per exemple, Sardenya té molta força en termes de energia renovable. Per tant, podria vendre aquesta energia. Però no té canals per dur-la a fora, a tota aquesta energia excedent que produeix…
Totes les illes de la Mediterrània tenen el mateix problema, doncs?
Totes les illes de la Mediterrània i també del nord d’Europa! Totes les illes en general. Les diferents illes tenen diferents monocultius econòmics, però uns problemes similars. Fa unes setmanes vaig parlar amb una professora companya d’EUNICOAST —l’aliança d’universitats europees que estan a illes i zones costaneres—, a Sardenya, i m’explicava que allà tenen el mateix problema que aquí amb la saturació turística.
Quin és el teu veredicte com a expert en insularitat?
Tot va de la mà. No és culpa exclusivament del monocultiu turístic, de la insularitat… De fet, la insularitat també té les seves avantatges, i s’han de saber canalitzar. I s’han de saber detectar les necessitats com a territori, i poder garantir la sostenibilitat i desenvolupament. No hi ha un “culpable” únic: és la suma de tot.
| El Dr. Sebastià Serra, que me feia de tutor de tesi –departament d’Història a la UIB–, i que és un conegut expolític del PSM, me contava que quan anava a Madrid a negociar coses, sempre li sortien amb aquesta de ‘bah!, si vosotros en Baleares sois ricos’. I és que, des de fora, des de Madrid, de les Illes Balears només es veuen els iots. |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (7/10)]: «Joan Miralles: hi ha partits que aquí a Mallorca fan un discurs i un de totalment diferent quan van a Madrid».
dingola.net 