Category Archives: Opinió
“…i quan de sobte et tornes badar, tornes fiblar” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“…i quan de sobte et tornes badar, tornes fiblar” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“69 (el nostre…)” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“69 (el nostre…)” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Gelosia, punyals verbals, dubtes, orgull, necessitat…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Gelosia, punyals verbals, dubtes, orgull, necessitat…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Recordes quan Eros ens va deixar?…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Recordes quan Eros ens va deixar?…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Ara que no ens sent ningú…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
“Ara que no ens sent ningú…” [Para(noies) miquelianes]
Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No
Sexe, hormones, alegria, flors, calor, poca roba i plomes: perquè arriba la primavera
Que la primavera la sang altera, no és cap secret. No és cap experiència religiosa (com diria Enrique Iglésias), ni cap misteri de la natura. És un fet ben normal, ben biològic. Durant la primavera els éssers vius estem configurats
Sexe, hormones, alegria, flors, calor, poca roba i plomes: perquè arriba la primavera
Que la primavera la sang altera, no és cap secret. No és cap experiència religiosa (com diria Enrique Iglésias), ni cap misteri de la natura. És un fet ben normal, ben biològic. Durant la primavera els éssers vius estem configurats
[REFLEXIÓ] Valtònyc, el Deutsche Bank, els peixos grossos i el poble ras
Què el peix gros es menja sempre el peix petit ho sabem tots. Però no cal oblidar que no només és això: històricament, els peixos grossos cooperen, col·laboren, o es retroalimenten mútuament, normalment en contra dels petits. Exemples n’hi ha
[REFLEXIÓ] Valtònyc, el Deutsche Bank, els peixos grossos i el poble ras
Què el peix gros es menja sempre el peix petit ho sabem tots. Però no cal oblidar que no només és això: històricament, els peixos grossos cooperen, col·laboren, o es retroalimenten mútuament, normalment en contra dels petits. Exemples n’hi ha
[OPINIÓ] Ràbia com a motor de canvi, ràbia per cremar les fronteres
Ràbia: 1 1 f. [LC] Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l’emportava. 1 2 f. [LC] Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia! La ràbia
[OPINIÓ] Ràbia com a motor de canvi, ràbia per cremar les fronteres
Ràbia: 1 1 f. [LC] Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l’emportava. 1 2 f. [LC] Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia! La ràbia
[EDITORIAL URGENT] A qui pertoqui: l’església ja no pot seguir ni un mes més així
La caiguda de la immensa xarxa verda que cobria la façana de l’Església, ahir, pel fort vent, va deixar quasi a la vista la pell de la més majestuosa obra arquitectònica del municipi, postal i orgull històric. Un veïnat de
[EDITORIAL URGENT] A qui pertoqui: l’església ja no pot seguir ni un mes més així
La caiguda de la immensa xarxa verda que cobria la façana de l’Església, ahir, pel fort vent, va deixar quasi a la vista la pell de la més majestuosa obra arquitectònica del municipi, postal i orgull històric. Un veïnat de
[REFLEXIÓ] Xilella fastidiosa, No som una colònia, i assassinats per matar el virus Zika
Mallorca i Eivissa estan infectats per Xilella fastidiosa, un bacteri que ataca la fusta de molts arbres, impedint que l’aigua (la saba) circuli correctament cap a fulles i fruïts. Això fa que aquestes plantes s’assequin i es morin. Es sospita
[REFLEXIÓ] Xilella fastidiosa, No som una colònia, i assassinats per matar el virus Zika
Mallorca i Eivissa estan infectats per Xilella fastidiosa, un bacteri que ataca la fusta de molts arbres, impedint que l’aigua (la saba) circuli correctament cap a fulles i fruïts. Això fa que aquestes plantes s’assequin i es morin. Es sospita
dingola.net 