En aquesta vuitena entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? farem la tercera entrevista, i parlarem aquesta vegada, amb un empresari. Un empresari del sector hoteler i de tràsfers. Joan Lladó és, a més, el president del nou partit Som Mallorca, coalicionat amb el PI per a les properes eleccions.
Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En la tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides, en forma d’increment desorbitat de preus, especialment de l’habitatge. En la quarta entrega ens focalitzarem ja en el tema de la saturació pròpiament dita. En la cinquena entrega es va tractar el tema cultural i lingüístic. I en la sisena entrega es varen començar les entrevistes, entrevistant primer l’expert en insularitat, el Dr. Miquel Carranza, sociòleg de la UIB i la UNED. En la setena entrega es va entrevistar el Dr. Joan Miralles, del Departament de Geografia de la UIB, i expresident d’HABTUR.
El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge, a través de 10 capítols, analitza —a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits—, si el creixement continu del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
CONVERSA
Joan Lladó: «Hem de decréixer, és evident, i hauria de ser l’Estat el que ens pagàs els costos socials i econòmics d’aquest decreixement»
Els darrers anys, i especialment, aquest darrer, hi ha hagut mobilitzacions molt importants a Balears, en contra de la saturació turística. El turisme ha anat creixent, a Balears, des del boom turístic de meitat del segle passat, però especialment les darreres dècades ho fet de manera exponencial. Les dades extretes de l’IBESTAT, FRONTUR i INE, mostren que, com no podia ser d’una altra manera, l’increment del nombre de turistes ha anat paral·lel a un increment de salaris, de PIB absolut… Tot i això, hi ha queixes. De que es queixa, la gent?
Hi ha una dada de l’EUROSTAT que diu que en 20 anys hem passat del lloc 46 de la UE al 148 en renda per càpita. Hem perdut 102 posicions. Per tant, sí, ens hem empobrit. Durant aquests 20 anys, que ha governat tant la dreta com l’esquerra, hem duplicat el nombre de turistes, més de 300.000 persones noves han arribat a un territori limitat com les Illes Balears per viure-hi, tenim problemes territorials importants, i un llarg etcètera. Per tant, resumint en poques paraules: més turisme no ha significat més riquesa.
Tot i que el PIB absolut de les Illes Balears ha anat creixent, el PIB relatiu (en comparació a altres comunitats autònomes) no ha crescut al mateix ritme, i ja no som la comunitat “més rica”, ja hi ha hagut una grapada de comunitats que ens han superat. En les comunitats que ens han superat, la seva economia està més diversificada. Seria l’abocar totes les energies en el monocultiu turístic el culpable de tots els mals?
Això forma part d’aquest sistema que se’n du la riquesa a fora de l’arxipèlag: ens peguen una bona mossegada al PIB. Ara bé, jo veig fins i tot més important la part contributiva: des de l’any 1987 hem pagat milers de milions d’euros sense retorn, en forma d’imposts, doblers que no han retornat a la nostra illa de cap manera. Per tant, hi ha un tema de poder polític: se’n duen una part molt grossa del que generam. Ara, és cert també que ja deixa de ser atractiu venir a Mallorca de vacances, perquè tot és ple. Per tant hem de decréixer. Això sí, ho hem de fer gradualment: hem de tenir les industries alternatives que puguem compensar aquest decreixement en turisme. No podem matar la gallina dels ous d’or, el turisme.
Com hem de decréixer?
Aquí hi hauria d’haver un pla de xoc, pagat per l’estat. Som així de clar. Recordem que l’estat s’ha quedat milers de milions d’euros dels nostres imposts, que no han retornat de cap manera. Sempre hem estat xuclats de per tot. Per tant, crec just que sigui l’estat pagui part d’aquest decreixement. Hi hauria d’haver un pla de reconversió de la nostra industria —repeteixo, pagat per l’estat—, que passaria per la compra d’establiments hotelers, reconvertint-los en habitatge. I això no va contra el turisme. Això és una mesura, precisament, perquè Mallorca no deixi de ser atractiva, i que per tant no matem la gallina dels ous d’or.
Tens negocis a Menorca, a Mallorca i a Eivissa… La insularitat és un problema?
Necessitam poder polític. Hem de tenir totes les competències per compensar-nos la insularitat. Ja hem contribuït a bastament perquè l’estat ens compensi la insularitat. A veure, un mè es produït a Grecià, és envasat a Canàries amb l’IVA reduït que tenen, i es portat a Mallorca per ser venut al Mercadona, i així i tot surt més barat que un mè produït aquí. Què passa? No me quadren els números.
Com diversificaries?
Els serveis representen el 87% del nostre PIB. Les industries paral·leles (agroalimentària, del moble, la del coneixement, etc.) que ara estem externalitzant, podrien agafar certa fortalesa, si s’apostàs per elles. Però cap govern ens ha enviat ni un duro per fer cap tipus de transició: només ens han enviat gent. Això sí, gent, gent, gent. Han afegit carburant a la màquina del turisme, perquè segueixi la festa. I l’esquerra, ben igual que la dreta. Quan els que bramam contra Madrid hi som, quan hi tenim representació allà, res de res. No ens han tornat ni els bous de Costitx, a tall d’exemple. Les Balears han de tenir poder més polític. És la solució.
Quins problemes té l’arribada massiva de gent a les Illes Balears?
Tot l’allau humà que rebem no ens és compensat de cap manera. La inseguretat és creixent. Tenim un percentatge menor de policies que la mitjana estatal, i a més, aquest no s’incrementa en temporada alta, a l’estiu. Per tant, també estem infradotats en aquest punt. Som rècord en població estrangera i tenim uns recursos de seguretat molt per davall del que necessitam. L’estatut de les Illes Balears parla clarament de la Policia Autonòmica. On és la policia autonòmica? El govern només ha afavorit, això sí, les nacionalitzacions exprés i les reunificacions familiars, que l’únic que fan és engrandir els problemes d’aquí. Cal definir els límits en tot, perquè no tenim límits definits. I no podem créixer més. Per tant, hauríem de desincentivar l’arribada de més gent, en paral·lel a la diversificació del model econòmic.
| Si el model balear es diversifica un poc, les industries paral·leles al turisme (agroalimentària, del moble, la del coneixement, etc.) podran agafar certa fortalesa, si s’aposta per elles. Però cap govern ens ha enviat ni un duro per fer cap tipus de transició. I l’esquerra actua ben igual que la dreta. No és important ser a Madrid? Ok, doncs quan som allà no fem res. Ja no xerr de grans acords de finançament, xerr fins i tot de petites coses simbòliques. És que no ens han tornat ni els bous de Costitx, a tall d’exemple. |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (9/10)]: «Tonina Siquier: a la voràgine turística ja no li basta la costa, i ara s’estén cap a l’interior».
dingola.net 