Avui, en aquesta novena entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? parlarem amb la vicepresidenta del GOB, Tonina Siquier.
Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En la tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides, en forma d’increment desorbitat de preus, especialment de l’habitatge. En la quarta entrega ens focalitzarem ja en el tema de la saturació pròpiament dita. En la cinquena entrega es va tractar el tema cultural i lingüístic.
A partir de la sisena entrega varen començar les entrevistes, amb el Dr. Miquel Carranza —expert en insularitat—. En la setena entrega entrevistàrem el Dr. Joan Miralles —expresident d’HABTUR— i en la vuitena entrega Joan Lladó —empresari hoteler—.
El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
CONVERSA
Tonina Siquier: «les branques del turisme s’estenen cap a l’interior fent dels mallorquins els figurants d’una obra de teatre»
Els darrers anys, i especialment, aquest darrer, hi ha hagut mobilitzacions molt importants a Balears, en contra de la saturació turística. El turisme ha anat creixent, a Balears, des del boom turístic de meitat del segle passat, però especialment les darreres dècades ho fet de manera exponencial. Les dades extretes de l’IBESTAT, FRONTUR i INE, mostren que, com no podia ser d’una altra manera, l’increment del nombre de turistes ha anat paral·lel a un increment de salaris, de PIB absolut… Tot i això, hi ha queixes. De que es queixa, la gent?
En aquests moments, i sobretot després de la pandèmia, es queixa de la saturació brutal. Una saturació tal, que no queda un sol racó a Mallorca en que no hi hagi turistes. Fins els anys 90 el turisme estava aglutinat al voltant de la costa, però cap a finals dels 90, amb el canvi de legislació que permetia construir xalets en finques de 14.000 metres quadrats, els estrangers començaren a ocupar l’interior. I a partir dels 2000, amb el fort creixement econòmic, les branques del turisme es varen estendre arreu: dins els pobles, a fora vila… arreu arribaven els turistes. Això ha provocat una reacció ben normal en qualsevol animal, l’humà inclòs. I d’aquí, les protestes.
En què es tradueix la saturació?
La saturació es tradueix en que no pots anar enlloc, hi ha cotxes per tot, a qualsevol bar o restaurant les taules estan ocupades per estrangers, els preus han pujat desorbitadament, etc. I segurament el tema que més ha pujat la crispació aquests darrers anys és que milers de nord-europeus més rics que nosaltres han anat arribant aquí a Mallorca, una illa de 3600 km2, i ho han comprat absolutament tot, i amb els illencs sense possibilitat de competir per raons òbvies de poder adquisitiu. Per altra banda, hi ha una pèrdua de “mallorquinitat” evident: de cada vegada hi ha més gent de fora.
Massa gent de fora… Els biòlegs en deim capacitat de càrrega del sistema, no?
Efectivament.
El turisme és el culpable de tots els mals?
Fa unes setmanes va sortir un estudi d’una sèrie d’economistes, entre els el que hi havia el prestigiós menorquí Miquel López Casasnoves, que explicava que allò que genera el turisme és, en termes de doblers, menor que el que costa mantenir —en forma de serveis públics— l’allau de treballadors que ocupa aquest turisme. Fort això eh!. És a dir, que l’administració ha de fer de cada vegada un esforç més gran per mantenir aquestes persones. Aleshores, com es pot sostenir aquest sistema? Crec que això s’hauria de posar damunt la taula.
Tot i que el PIB absolut de les Illes Balears ha anat creixent, el PIB relatiu (en comparació a altres comunitats autònomes) no ha crescut al mateix ritme, i ja no som la comunitat “més rica”, ja hi ha hagut una grapada de comunitats que ens han superat. En les comunitats que ens han superat, la seva economia està més diversificada. Seria l’abocar totes les energies en el monocultiu turístic el culpable de tots els mals?
Hi ha molts estudis que xerren del canvi de model, però els polítics miren a curt termini. Aquests canvis de model necessiten un llarg termini, que no interessa als polítics.
Què creus que hauria de canviar, en el model econòmic vigent a les Illes Balears?
Jo no som experta en economia, però baix del meu punt de vista hi ha d’haver canvis d’arrel: té sentit que una empresa com AGAMA hagi hagut de tancar?. Una economia encara potent com la nostra no ha pogut fer res per evitar el tancament d’AGAMA?. Hi ha d’haver una aposta clara pel sector primari diferenciat. Per altra banda, entenc que rescatar industries que abans florien (el sector agroalimentari de Porreres, la pell a Inca, el moble a Manacor…), ara seria complicat, però torn allà mateix: no som capaços de mantenir això? Jo crec que l’economia s’ha d’anar diversificant i s’ha de moure entorn a la realitat mallorquina. Es pot apostar també per l’economia del coneixement, l’economia social… Impulsar el tercer sector seria molt beneficiós. I pel que fa al turisme, la idea era que millor apostar per un turisme de qualitat, que deixa més doblers, etc. però després s’ha vist que en alguns aspectes aquest turisme és fins i tot pitjor que el turisme de masses: consumeix més aigua, fa pujar els preus… S’han de posar ‘numerus clausus’ al turisme. Darrerament s’ha desfermat la construcció de xalets per a rics a fora vila, de 300 o 400 m2, camps de golf, com si tot fos una ciutat única espargida per tota la illa. Calen canvis urgents. Resumint, que hem de tenir clar que volem ser, cap a on volem anar, i apostar bé per això.
Quan parlam dels efectes del turisme ho solem fer a nivell econòmic, social i mediambiental. Però, i a nivell cultural?
La urbanització massiva del camp amb xalets destinats a turistes n’és un exemple. Fora vila és cultura. Que et facin uns jardins tipus Versalles o un camp de golf enmig del que abans era camp productiu, et fa sentir com si els mallorquins fóssim figurants d’una obra de teatre creada per als turistes. I tot això contribueix, ja ho hem xerrat abans, a l’altíssim increment de preus: a Eivissa, però també a Mallorca, hi ha una gernació de metges, jutges, professors, etc. de fora de les illes, que no poden accedir a una plaça de feina aquí, perquè els preus son desorbitats. Cultural, econòmic, mediambiental… tot, per tant.
| Fins els anys 90 el turisme estava aglutinat al voltant de la costa, però cap a finals dels 90, amb el canvi de legislació que permetia construir xalets en finques de 14.000 m2, els estrangers començaren a ocupar l’interior. |
| Hi ha una pèrdua de “mallorquinitat” evident: de cada vegada hi ha més gent de fora. Que et facin uns jardins tipus Versalles o un camp de golf enmig del que abans era camp productiu, et fa sentir com si els mallorquins fóssim figurants d’una obra de teatre creada per als turistes. |
| Té sentit que una empresa com AGAMA hagi hagut de tancar?. Una economia encara potent com la nostra no ha pogut fer res per evitar el tancament d’AGAMA? |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (10/10)]: Les propostes per rebaixar la tensió de la gent amb el turisme.
dingola.net 